Abel's page

Jaume Coma: “La vida del firaire és molt pesada i complicada”

2006-07-06T23:39:00.000+02:00

Té una atracció per a nens i la quitxalla es diverteix d’allò més sempre que està present a una fira. Des que va acabar els estudis és firaire. Un negoci que van iniciar els seus pares i que l’any que ve compleix cinquanta anys.

-Sempre té alguna fira per anar?
-Sí, tenim un calendari de les fires de l’any i anem agafant les festes una darrera l’altre.
-Del calendari anual, quin és el lloc que li agrada més visitar?
-Totes les festes són diferents. La Patum, per exemple, és molt maca però el problema recau en què és molt llarga, ja que pleguem molt tard, a la matinada. Són moltes hores i acaba sent pesat. A Berga també hi ha altres festes que estan bé pels firaires, com la fira de l’1 de maig perquè s’acaba a les nou del vespre
-L’ofici de firaire deu ser molt lligat.
-Sí, es treballa durant tota la setmana i no tenim mai festa, però és acostumar-s’hi. A més, és una vida molt pesada perquè hem dedicar-hi moltes hores. És una mica complicat.
-Si és tant complicat, no s’ha plantejat mai deixar-ho?
-Moltes vegades, però fa molts anys que ho fem i suposo que com a mínim seguirem durant uns quants anys més.
-Fa cinquanta anys que la seva família es dedica a les fires, faran alguna cosa especial?
-Sí, però encara no hem definit molt bé què serà. Suposo que acabarà derivant en un festival o alguna activitat extra.
-Quin tipus de festes prefereix, les que participa molta gent, o les més calmades?
-Per treballar és més agradable quan no hi ha tanta gent, però les festes multitudinàries arrosseguen més persones. Si no hi ha aglomeracions pots atendre millor la gent.
-Hi ha diferències entre les persones de la Catalunya Central amb la resta de Catalunya?
-Moltíssima, més que el caràcter de les persones són els costums. La gent del Barcelonès o el Baix Llobregat van més a la fira que no pas les persones de les zones de muntanya.
-Vostè és de Gironella, està clar que se sent gironellenc i del Berguedà, però se sent també una mica de tot arreu?

-Sí, jo sóc d’aquí i estic molt orgullós de ser-ho, però quan es viatja tant i coneixes gent de llocs diversos me n’adono que tots som persones iguals.

Mercè Sabata: "Ara sóc més sensible a altres formes de pensar"

2006-06-28T02:21:00.000+02:00

Fa dos anys se’n va anar amb la beca erasmus a estudiar a Àustria durant un curs. Aquesta beca es va crear perquè els estudiants universitaris tinguessin l’oportunitat d’estudiar part de la carrera a qualsevol país de la Unió Europea.

–Anar a viure a un altre país l’ha fet créixer com a persona?
–Sí, ara sóc més sensible a altres formes de pensar.
–Tothom es queixa que la beca erasmus és poc quantiosa.
–Amb la beca no tens ni per començar. Es necessiten diners i s’ha d’estalviar, treballar i t’han d’ajudar. A més, jo vaig demanar un crèdit per estudiants.
–Costa seguir les classes en un altre idioma?
–A Àustria es parla l’austríac, és com un dialecte de l’alemany, però fèiem les classes en anglès. Em va costar durant la primera setmana perquè anava atabalada, però era una alumna més i havia de fer les proves i les exposicions orals en anglès.
–Així sí, s’ha tenir nivell en l’idioma en què es fan les classes.
–Si es fan poques assignatures no cal un nivell tant alt. Jo vaig fer vuit assignatures de la meva carrera i sí, necessitava un nivell més elevat per no perdre’m en les explicacions del professor.
–Sembla que hi ha molta festa entre els erasmus.
–Hi ha molta gresca. S’ha de trobar l’equilibri entre la festa i la vida acadèmica. Tot i que sortir de festa quan ets erasmus és diferent de quan se surt aquí. Jo sortia amb gent que procedien de països molt diversos i cadascú explicava com era la vida al seu lloc d’origen.
–Les beques erasmus es van crear per fomentar el sentiment d’identitat amb Europa. Se sent més europea?
–Sí, i estic completament a favor dels intercanvis d’estudiants.

Lina Jiménez: “El desajustos emocionals provoquen malalties”

2006-06-21T21:57:00.000+02:00

Fa vuit anys va obrir un centre a Berga de medicina alternativa. Allà hi ofereixen tallers o classes de dansa del ventre a part de guarir malalties, sobretot amb els coneixements de la medicina xinesa.

–La medicina alternativa ofereix més avantatges envers la medicina científica?
–No cal que estiguin renyides, crec que es poden complementar. Per exemple, jo no tinc capacitat per tenir un laboratori al meu centre per fer anàlisis, tot saber-ne fer, i necessito el complement de la medicina científica. Però un dels principals avantatges és que la medicina alternativa no té efectes secundaris. Nosaltres creiem que no hi ha malalties, sinó malalts.
–Què vol dir això?
–Aquí ja entrem en el camp emotiu. El camp emocional està molt tocat i com a conseqüència hi ha un desajustament en el camp energètic, i això es tradueix en alguna malaltia, com un mal d’estomac o un refredat. És buscar la causa i no quedar-se només amb el símptoma, perquè si no se soluciona la causa el desajustament sortirà per una altra banda.
–Hi ha més recuperacions amb la medicina alternativa si la comparem amb la científica?
–Un 96 per cent dels pacients es recuperen. La resta els interessa està malalts perquè necessiten ser el centre d'atenció.
–La gent confia cada cop més en la medicina alternativa?
–La gent ve cada cop més perquè li ha funcionat i aconsellen a altres persones a provar-ho.
–Què recomanaries per gaudir d’una bona salut?
–D’entrada una bona alimentació, els dolços i el Macdonald ha d’anar a fora. Per la banda emotiva de la persona recomano que davant d’una adversitat es pot acceptar la realitat o no, si t’afecta i tens un desaquilibri acabarà derivant en una malaltia.

Josep Maria Casals: “En moltes ocasions les firmes són un gargot”

2006-06-07T15:33:00.000+02:00

Josep Maria Casals és conegut a Berga per ser una persona compromesa amb les entitats culturals de la ciutat. Però fa anys que té una afició peculiar: recull firmes. A la seva col·lecció n’hi ha milers.

–Fa molts anys que recull firmes.
–Aquesta afició es remunta cinquanta anys enrera. Llavors va venir el director de cinema Orson Welles per gravar a Cardona la pel·lícula ‘Campanadas de medianoche’. Vaig anar a on s’allotjava amb el cartell d’una de les seves pel·lícules i em va firmar.
–L’Orson Welles, quin honor.
–No és la única d’un famós internacional, també tinc la firma de l’actriu Eva Garner que va venir a actuar en un film a un poble de la costa catalana.
–Vostè al llarg d’aquests anys ha anat a molts esdeveniments de Berga a recollir firmes.
–Sí, també tinc les firmes dels participants del Torneig Internacional d'Escacs que es feia a Berga. En una cartolina enganxava les firmes, les puntuacions i notícies de la premsa que apareixen arrel de l’esdeveniment.
–Veig que porta feina la seva afició, perquè a part de recollir firmes també busca les notícies de l’acte i fotos per fer un moral de cada esdeveniment.
–Sí, faig tot aquests morals perquè en les exposicions que he fet no tindria sentit només mostrar unes firmes. D’aquesta manera la gent es queda mirant una estona les signatures i en quin context estan recollides.
–Què vol que se’n faci el dia de demà amb tota aquesta feina que està realitzant?
–Tot el material que vaig exposar en les dues mostres que he fet les he donat a l’arxiu comarcal. Si algú ho vol consultar ho pot fer.
–Es que vostè fins i tot recull firmes de gent que no és coneguda!
–Sí, recullo les signatures de la gent que està a l’acte. A vegades em diuen ‘jo no sóc ningú’ i els contesto ‘què vol dir això, tothom és algú’.
–Les firmes reflecteixen la personalitat?
–No en tinc ni idea. De les firmes que jo he recollit, només un dos per cent s’entén alguna cosa.
–Hi ha alguna firma que li agradi especialment?
–No me les miro. Quan les fan sí que les observo, hi ha algunes de maques en què es llegeix el nom i hi ha un gargot maco, però en moltes ocasions només són un gargot i pregunto ‘això és la firma?’ i em responen que sí.

Mercè Sallés: "L'alimentació avui dia és menys saludable i carregada de conservants"

2006-05-26T17:34:00.000+02:00

Mercè Sallés és de Puig-reig i des de fa anys treballa com a dietista a Berga. Ella ha ajudat a molts berguedans a millorar la seva salut a través d’adquirir hàbits alimentaris saludables.

–La gent de la Catalunya central segueix dietes equilibrades?
–Aquí teníem fins ara la dieta mediterrània. Tenim bones hortalisses, verdures i gairebé tots els elements per una dieta equilibrada. El problema ha estat la intrusió de la cultura americana i el menjar ràpid. Cada cop més, la gent d’aquí segueix els models dels Estats Units i això és conseqüència de la vida tan frenètica que portem. Per aquest motiu la gent és més propensa al menjar ràpid i anar fast food.
–Així els hàbits alimentaris van molt lligats amb la cultura en què vivim.
–Sí, abans la mare estava a casa i tothom tenia el luxe de menjar un primer i segon plat. Avui dia la mare també treballa, està molt ocupada i ha d’anar al supermercat i allà compra menjar ràpid.
–Avui dia tenim una alimentació menys saludable que abans.
–Molt menys saludable i carregada de conservants. Els iogurts que comprem ens duren quinze dies o tres setmanes i si algú es fa un iogurt a casa no durarà això. Tota aquesta sèrie de productes que es compren al supermercat de menjar ràpid, a part dels conservants, també va molt més carregat de grasses saturades que qualsevol plat que elaboréssim nosaltres mateixos.
–Si volguéssim adquirir hàbits alimentaris saludables hem de canviar d’estil de vida?
–Sí, va molt lligat, per això els americans mengen tan malament. Allà ja fa temps duen una vida frenètica. Aquí ara passa el mateix perquè no tenim el temps d’elaboració que sí disposàvem abans.
–Quina és la solució?
–Hi ha coses que es poden fer ràpides i que poden resultar molt saludables a la vegada. Una amanida per exemple. És un plat que es tarda molt poc elaborar-lo. La carn a la planxa es tarda un moment en preparar-la. Un plat de pasta bullida només es tarda un quart d’hora i el llegum igual. S’ha de reeducar a la gent en hàbits alimentaris.
–Com s'educa sobre alimentació?
–Ja hi ha escoles que introdueixen l’alimentació com una assignatura. Això és important perquè de l’alimentació se’n deriven moltes malalties que es corregeixen amb una dieta correcta.

Miquel Puig: “La vida a les colònies tèxtils era molt dura”

2006-05-20T15:37:00.000+02:00

Les colònies tèxtils van marcar la societat i l’economia del Berguedà dels segles XIX i XX. Miquel Puig les defineix com un poble ubicat en tres o quatre hectàrees de terreny i propietat d’un amo. La família de Puig havia viscut a pagès des de sempre. El pas d’una societat agrícola cap una d’industrial va fer que moltes famílies, com la seva, deixessin les masies per anar a viure a una colònia industrial

-Com es vivia a les colònies?
-La vida era molt dura, però no trobàvem cap altra solució. Un dels motius pels quals es van fer les colònies és per tenir controlats als treballadors.
-Fins on arribava el control?
-Per exemple, algunes colònies tenien muralles, com la de Cal Pons. A les nou del vespre havies de ser a dins perquè tancaven els portals. El jovent volia saltar la muralla.
-Com us distrèieu?
-Durant l’època més dura de la dictadura només hi havia la diversió que et proporcionaves tu mateix. A partir dels anys seixanta podíem anar al cinema de Cal Marçal o el de Puig-reig.
-Les persones de les colònies teníeu ambicions o només aspiràveu a ser treballadors?
-No hi havia gaires possibilitats. El 90 per cent de la gent només pensava en ser treballadora. A l’únic que podíem aspirar a la llarga era a ser mecànics, per ser-ho havies d’anar a “la escuela complementaria”. Les noies anaven a “la escuela del hogar” a aprendre a ser mestresses de casa.
-Creies que les colònies durarien per sempre?
-Mai se’m va ocórrer que algun cop deixarien d’existir. Als anys seixanta encara arribava gent d’Andalusia. Però, quan Cal Marçal va deixar de funcionar ja vam veure que tot anava a la deriva.

Josep Agüera: "Les campanyes de prevenció viària serveixen de ben poc"

2006-05-13T01:48:00.000+02:00

Aquest professor d’autoescola afirma que a la Catalunya Central hi ha molts accidents, però no tenim les carreteres més perilloses. Agüera assegura que els conductors de les nostres comarques “arrisquen” massa en la conducció.

–Com vol dir que arrisquem massa?
–Anem a una velocitat més alta de la que hauríem d’anar. Circulant per l’autopista, el conductor que va a 120 quilòmetres per hora es queda al darrera perquè tothom el passa, i això que aquesta és la velocitat màxima permesa.
–Quines són les principals causes d’accident a les nostres comarques?
–El 95% de les vegades és per culpa de les persones i dins d’aquest percentatge, la majoria d’ocasions, és per accés de velocitat o distraccions. Ara hi ha menys accidents, però el nombre de víctimes mortals és més elevat perquè amb aquestes velocitats és més fàcil morir.
–Les campanyes per prevenir els accidents tenen algun efecte?
–Les campanyes de prevenció viària serveixen de ben poc perquè només es fan un cop l’any. S’ha de formar en aquest tema a les escoles, en la família i als mitjans de comunicació. Per conscienciar s’ha de donar una formació millor, i això es notaria en tres generacions. Hem d’educar envers aquest tema des que la persona és un infant. Hem d’ensenyar als nens que l’escalextric i els videojocs no són l’exemple a seguir, sinó el contrari.
–L’única formació vial que rep una persona és quan es treu el carnet.
–Sí, i el carnet per punts vol combatre això. Els conductors normals no s’han de preocupar, però els reincidents hauran de fer un curs de reciclatge per posar-se al dia sobre seguretat vial. En aquest país no s’ensenya envers aquest tema. Quan una persona es treu el carnet sap unes normes, però no vol dir que tingui una cultura de la conducció o respecte pel trànsit.

David Prat: "Treure el carrilet del Berguedà va ser un error històric"

2006-05-08T23:45:00.000+02:00

Aquest berguedà fa un any que ocupa la subdirecció de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya. David Prat ens parla de les xarxes de comunicació que estan dins del seu àmbit que afecten el Berguedà.

–La Generalitat finança al 100% una estació d’autobusos a Berga?
–Sí, vaig plantejar el tema a l’Ajuntament de Berga però encara no ens han respost. El mètode habitual és que el consistori decideix on va l’estació, que ha de ser accessible als ciutadans, i Obres Públiques la paga en la seva totalitat. Aquestes inversions generen moviment i ara Berga és una de les poques capitals de comarca que no té estació d’autobusos.
–El tren seria una altra solució per les comunicacions de la comarca?
–Malauradament Berga no té una capacitat d’atracció de viatges prou important per justificar una inversió tan gran.
–Hi ha molts estudiants i berguedans que treballen a Barcelona.
–Parlo de més de cinc mil viatgers diaris, la línia Berga-Barcelona no generaria aquest moviment. De fet, ni Manresa ho genera.
–Amb aquest panorama el tren no arribarà.
–Hi ha moltes ciutats que tenen xarxa ferroviària que avui no s’implantaria. El cas més paradigmàtic és la línia de la Pobla de Segur. Aquell indret té molt menys potencial que Berga però el tren ja hi era i es fa una inversió per garantir una mínima qualitat.
–Que injust.
–Treure el Carrilet va ser un error històric pel Berguedà, perquè encara hi hauria tren. El debat sobre l’arribada del tren a Berga s’ha de plantejar a llarg termini, d’aquí a més de vint anys. De moment la solució és potenciar el transport en autobús i estudiar com millorar les línies.

Un llibre didàctic per descobrir la Patum

2006-04-28T15:02:00.000+02:00

El llibre per a nens “Patum, Patum!” és una crònica de la Guita Xica en què s’explica el Corpus berguedà. Jaume Fígols ha escrit el text i Nèlia Fornella ha dibuixat les il·lustracions. L’editorial Albí ha editat 1.500 exemplars que seran distribuïts arreu dels Països Catalans.

Aquest nou llibre per a nens sobre el Corpus berguedà porta per títol “Patum, Patum!” i està molt estudiat. La Nèlida Fornell i el Jaume Fígols fa uns tres anys que estan immersos en el projecte. L’autor assegura que ha tingut prou temps per “revisar i modificar” el text i segons Fígols és molt apropiat pels nens perquè és “entenedor i didàctic”. La Nèlida comenta que a la llibreria on treballa rep moltes felicitacions de professors perquè s’explica perfectament als nens en què consisteix la festa berguedana, i explicar què és el Corpus berguedà sempre ha estat una tasca difícil pels berguedans a causa de la complexitat de la festa.
El llibre narra què és la Patum des de la perspectiva de la Guita Xica. Comença parlant del dia de l’Ascenció i, després de repassar totes les comparses seguint l’ordre dels salts de Patum, s’acaba amb un tirabol. “Els nens són molt espavilats i intel·ligents, així que no he cregut convenient fer un llibre de lectura fàcil”, conclou el Jaume Fígols. Els nens poden seguir el llibre perfectament perquè conté frases amb sentit de l’humor i certes dosis d’ironia.
Les il·lustracions són una part molt important d’aquest llibre. La Nèlida Fornell comenta que fins ara no hi havia dibuixos de la Patum per a un públic infantil. Només hi havia fotografies, imatges de vídeo i les reals a plaça de Sant Pere. “He hagut d’adaptar aquestes imatges per a un públic infantil, i no era una tasca fàcil perquè els nens havien de reconèixer totes les comparses”, diu la Nèlida. I el resultat és positiu perquè sembla que els nens distingeixen totes les comparses de les il·lustracions de la Nèlida Fornell. Les seves filles han fet de crítiques, i assegura que l’han fet suar molt perquè fes uns dibuixos perfectes.
El llibre ha estat editat per Albí i la distribuïdora de l’editorial repartirà una tirada de 1.500 exemplars arreu dels indrets de parla catalana. Així que l'autor ha tingut el repte d’explicar la Patum a persones de fora de Berga.

Cristian Garcia: “Portem masses nits de barra lliure i no pot ser bo”

2006-04-21T18:42:00.000+02:00

El grup de rock Sold Out va néixer fa mig any. En aquest temps ja han fet diversos concerts i acaben de gravar una maqueta. El cantant de la formació, Cristian Garcia, ens explica les vicissituds d’un grup que comença.

–Sembla que aquesta faceta nova de cantant li va bé.
–Sí. Mai m’havia plantejat ser cantant. Només cantava quan em dutxava. Ara, quan estic a casa o passejant, inconscientment canto.
–El seu grup es diu Sold Out, que en anglès vol dir “tot exhaurit”. L’objectiu del grup és fer concerts en què es venguin totes les entrades?
–Estaria bé. En el concert més multitudinari que hem fet van venir unes cent persones. Ara treballem per augmentar aquesta xifra. El nom de la formació va sorgir un dissabte a la nit, quan portàvem unes quantes cerveses i ja començàvem a dir tonteries. Em va venir al cap un concert del Rolling Stones a Barcelona. S’havien venut totes les entrades i en un cartell hi havia escrit ‘sold out’. Ho vaig dir en veu alta i el nom va agradar.
–A part del nom, també canten en anglès.
–Ens sentim còmodes cantant en anglès. Les nostres bases musicals són en aquest idioma. Hi ha un petit avantatge cantant en anglès. Un cop em vaig oblidar l’estrofa d’una cançó i em vaig inventar unes paraules sense sentit; diria que poca gent se’n va adonar.
–Segons el tòpic, el moment més màgic d’un grup és al principi, quan s’actua per la música i no es busca fer negoci.
–Home, de moment no hem cobrat per fer cap concert. Estaria bé que a patir d’ara ens paguessin alguna cosa perquè portem masses nits de barra lliure, i això a la llarga no pot ser bo per molt màgia que hi hagi.

Judith Jordana: “Gràcies al ballet vaig superar una anorèxia nerviosa”

2006-04-15T17:20:00.000+02:00

Quan tenia tres anys era hiperactiva i el metge va recomanar als pares de la Judith que l’apuntessin a alguna activitat relacionada amb la música. Així va ser com aquesta noia de Montmajor va entrar en contacte amb el món de la dansa, un esport que per a la Judith va acabar esdevenint una passió.

–El ballet és molt sacrificat si t’ho prens seriosament?
–Sí. M’he anat examinant per la Royal Academy of Dancing de Londres. Ara estic a la fase Intermediate, i això és un camí de molts anys. Són moltes hores d’entrenament diari. Tot aquest esforç perquè probablement acabis sent professora de ballet, ja que poques persones triomfen. A més, als 30 anys els cos no aguanta sis hores de ballet.
–Sent de Montmajor, segur que aqueta vida encara és més sacrificada.
–Sí, perquè hi ha una mancança absoluta de transport públic i les classes les faig a Manresa des dels 8 anys. He tingut sort que els meus pares m’han ajudat molt.
–Què sent quan balla?
–Desapareixen els problemes i floto. Si no pogués ballar em moriria. Fins i tot el ballet em va ajudar a superar una anorèxia nerviosa.
–Va superar una anorèxia nerviosa gràcies al ballet?
–Sí. Arrel de la malaltia vaig deixar la dansa a final de curs. Però em vaig dir a mi mateixa que a l’octubre m’havia de tornar a posar les sabates de ballet, i així va ser. Físicament estava demacrada. Vaig estar inactiva quatre mesos i em vaig entrenar en un camp de preparació per tornar-hi. M’havia de recuperar, així que vaig deixar de prendre pastilles i el ballet va ser la teràpia idònia per posar-me bé. Els metges encara estan bocabadats de la meva recuperació.

ENTREVISTES A PERSONATGES INTERESSANTS

2006-04-14T20:13:00.000+02:00

CANVI DE RUMB
A partir d'ara aquest blog no serà la pàgina d'un programa de ràdio, sinó que penjaré tot el que publiqui a Regió7. D'aquesta manera, si sou dels que no compreu aquest diari o no teniu l'oportunitat de comprar-lo, no teniu excusa per no llegir-me.
En aquest blog trobareu entrevistes a personatges que tenen històries interessants per explicar. Persones que ens ensenyaran coses noves a partir de les seves vivències. Un blog fet cent per cent en català.

Abel Gallardo

"ALTO AL FOC" editorial del 25 de març

2006-03-26T17:27:00.000+02:00

Euskal Herria és una terra fascinant. Quan viatges en tren, no calen cartells indicatius, les muntanyes i la verdor d’aquelles terres t’adverteixen que has entrat al País Basc. Fins i tot l’aire que es respira és diferent, com més fresc; segur que els arbres característics d’Euskadi hi tenen molt a veure. Una vegetació i un paisatge que ha marcat l’actitud i la visió de món que tenen els habitants d’aquelles contrades.
Em declaro un enamorat de Guipúscoa i Lapurdi, aquesta última província al país basc francès. Segur que el fort onatge del mar cantàbric picant contra els alts penyasegats, és un altre element de la natura que ha marcat els habitants d’aquelles contrades i els ha definit com a bascos.
Si encara no tenen plans per aquesta setmana santa, els recomano, ja, immediatament, que passegin a la vora del riu Urumea, que parteix la ciutat de Donostia en dos. Acabaran desenvocant, tal i com fa l’aigua del riu, al mar. Llavors segueixin la platja de la Concha. Ja els dic que és un plaer immens. Però no només passegin; observin i parlin amb els habitants de Donostia. Descobriran una gent amable, oberta, que els agrada fer-se amb altres persones. Bé, un ambient i un panorama completament diferent de tal i com es pinta des de fora del País Basc. La gent viu amb molta normalitat el dia a dia.
Recordo com en la Semana Grande de Donostia amb més companys de viatge ens vàrem submergir entre la multitudinària moguda que s’organitza a les tavernes de la Parte Vieja. Riuades immenses de persones pels carrers de la part antiga de la ciutat. De sobte, alguns companys s’escandalitzen perquè veuen en tamany gegant al mig del carrer, el símbol d’ETA, la serp que abraça la destral. No entenien que els habitants d’Euskadi viuen amb normalitat aquest conflicte. I aquest últim comentari, ho faig, evidentment entre moltes cometes. Però és cert, que la lluita armada que porta quatre dècades marcant la política basca, s’ha introduït en la rutina, i el dia a dia de la societat d’aquest país.
L’amenaça no és un patrimoni exclusiu del País Basc, sinó diria que de tot arreu. Els periodistes i persones implicades, encara que sigui en una realitat local, com és la berguedana, també hem rebut pressions, coaccions, i fins i tot amenaces. Però està clar, amb la certesa de què no hi haurà un final tràgic com sí passa a Euskadi. I tot això es viu amb certa normalitat.
El conflicte basc ha deixat més de vuitcentes víctimes mortals en mans del terrorisme d’ETA. Però des del sector independentista basc també hi ha víctimes. Recordem la lluita bruta contra ETA, on des de certes branques de l’estat espanyol es va promoure també un tipus de terrorisme. També és cert que la política espanyola ha utilitzat la Justícia perquè els presos de la banda tinguin un règim penitenciari més dur. En definitiva massa gent patint per part dels dos bàndols. I aquest sentiment de frustració potser fa que la simpatia de la gent de Guipúscoa i Lapurdi (els dos llocs per mi predilectes d’Euskal Herria) no sigui completa.
Des d’un mitjà de comunicació que té vocació de servei públic, diria que no queda res més que creure en la paraula i el diàleg. Potser les dues parts del conflicte estan condemnades a no entendre’s, però les paraules han de silenciar els trets, les bombes i el patiment.

OSCARS 2006 la crònica

2006-03-06T23:59:00.000+01:00

La pel·lícula Crash ha donat la sorpresa i li ha pres a Brokeback Mountain l'Oscar al millor film de l'any i s'ha convertit en la protagonista de la cerimònia de la 78a edició dels guardons de l'Acadèmia de Hollywood.El drama de Crash, centrat en els problemes racials en una nit a Los Angeles, ha aconseguit tres premis: millor pel·lícula, millor guió original i millor muntatge.La seva victòria ha estat acompanyada de crits de sorpresa i aplaudiments de felicitació a l'obtenir el guardó que s'esperava que fos per a Brokeback Mountain.La història d'amor entre els dos pastors també ha aconseguit tres estatuetes: millor director, per al taiwanès Ang Lee, millor guió adaptat i millor banda sonora, per a l'argentí Gustavo Santaolalla.El compositor argentí es converteix així en el primer hispà que obté un premi en aquesta categoria, en què ha desbancat el basc Alberto Iglesias, que optava a una estatueta per la banda sonora d'El jardinero fiel.

Millors actors
Els altres premis han transcorregut segons el que estava previst i Philip Seymour Hoffman s'ha emportat l'Oscar al millor actor per Truman Capote, i Reese Witherspoon, el de millor actriu pel seu treball a En la cuerda floja.King Kong ha aconseguit tres guardons en categories tècniques com so i muntatge sonor, a més dels efectes especials. Memorias de una geisha també ha obtingut tres estatuetes: a la millor direcció d'art, millor fotografia i millor vestuari.El premiat més popular també ha estat el més matiner, quan el galant de Hollywood George Clooney ha aconseguit la primera estatueta de la seva carrera al rebre l'Oscar a millor actor secundari per Syriana.

OSCARS 2006 els guanyadors

2006-03-06T23:47:00.000+01:00

Millor pel·lícula - CRASH
Sense cap mena de dubte, ha estat la gran sorpresa d'aquesta edició dels Oscars. L'opera prima de Paul Haggis és un apassionant thriller urbà en què es barregen un grup de personatges de diferents races; des d'un policia negre amb una mare drogoaddicta, dos lladres de cotxes, el fiscal del districte i la seva irritable dona, a un veterà policia racista, un exitós director de televisió o un immigrant persa que compra una arma. En el repartiment coincideixen Sandra Bullock, Brendan Fraser, Don Cheadle, i Matt Dillon.

Millor director - ANG LEE
'Brokeback Mountain' Aquest director xinès nascut i crescut als Estats Units ha aconseguit el segon Oscar de la seva carrera amb la història de cowboys homosexuals `Brokeback Mountain´. L’any 2000 va aconseguir una estatueta per `Tigre y Dragón´, una producció pionera que va introduir les pel•lícules d'arts marcials de gran pressupost a Hollywood. Des del seu primer film, `Manos que empujan´ (1992), Ang Lee s'ha caracteritzat pel seu bon fer artístic, que també ha demostrat a `Sentido y sensibilidad´ (1995) o `Comer, beber, amar´ (1994).

Millor actor - PHILIP S. HOFFMAN
Totes les travesses el donaven com a guanyador i, finalment, Philip S. Hoffman s'ha endut l'Oscar a casa com a millor actor. Aquest secundari de luxe ha participat en una llarga llista de reconegudes pel•lícules com `Happiness´, `Magnolia´, `Nadie es perfecto´, `El talento de Mr. Ripley´, `Esencia de mujer´ o `Cold Mountain´. En una sorprenent interpretació que no deixarà indiferent a ningú, Hoffman es transforma durant els 110 minuts del film en el controvertit escriptor Truman Capote.

Millor actriu - REESE WITHERSPOON
Reese Witherspoon ha aconseguit el reconeixement professional després de guanyar l'Oscar a la millor actriu per la seva interpretació de la dona de Johny Cash en la pel·lícula `En la cuerda floja´. A més, no només va haver de donar vida a June Carter, sinó que a més va cantar, juntament amb Joaquin Phoenix, cada una de les cançons que apareixen al film. Tot un repte que finalment ha estat premiat. Malgrat haver participat en un gran nombre de pel•lícules, aquesta actriu de 29 anys era coneguda fins al moment pel seu paper a `Una rubia muy legal´.

MILLOR GUI&O ADAPTAT 'Brokeback Mountain'
MILLOR GUIÓ ORIGINAL 'Crash'

Fent Boca

2006-02-24T18:16:00.000+01:00

En el programa d'aquest dissabte 25 de febrer El Berenar es disfressa. Connectarem en directe amb els diversos carnestoltes que se celebraran al Berguedà, i el Jordi Rafart ens explicarà tot allò que no sabem d'aquesta festa. El Jordi també parlarà de la imatge de l'intent de cop d'estat del 23F, una efemèride de fa 25 anys. El tertulià del programa Josep Oller també parlarà d'aquest tema i altres que han marcat l'actualitat de la setmana, com la picabaralla entre l'alcalde de Puig reig, Saturnino Domínguez, i el seu pròpio partit polític, el PSC. El conflicte del les energètiques serà l'altre tema que tractarem en la Tertúlia del Berenar.

Eva Garcia: 'En ocasions és difícil ser la muller de l’alcalde de Berga'

2006-02-18T19:14:00.000+01:00

Aquesta setmana en El Berenar hem parlat amb l'Eva Garcia, de l’UGT de Berga i muller de l’actual alcalde de Berga, Ramon Camps. Ella comenta que en ocasions li és difícil ser la muller de l’alcalde perquè el veu poc. Abans Camps era qui cuinava a casa i ara no té temps per fer-ho.
L’Eva Garcia també va comentar la situació actual dels sindicats. Ella fa més de vint anys que treballa a l’UGT de Berga i diu que els sindicats fan la mateixa feina que abans. Quan se li pregunta si els sindicats han perdut força, ella no nega; diu que la situació a canviat perquè ara el sindicat s’ha transformat en una empresa que viu dels afiliats. Ella assegura que encara guarda la il·lusió i l’esperit de lluita de l’època de la transició i que els joves que entren al sindicat no tenen aquest caràcter combatiu, i se senten només treballadors d’una empresa.

Elisa Soler de RACC Berga és la més 'glamourosa' de la ciutat

2006-02-18T19:11:00.000+01:00

El dissenyador de moda, Jordi Rafart, va analitzar, en la seva secció de El Berenar, la imatge d’Elisa Soler, de RACC Berga. Segons Rafart, Elisa Soler, que sempre ha estat vinculada en el món de l’automòbil, és una de les persones amb més glamour de Berga. En diversos actes importants de Berga, Soler destaca per la seva manera de vestir, perquè es diferencia de l’estil “carca” que tenen els berguedans quan vesteixen. A Elisa Soler li van els colors pastel i cuida molt els detalls quan vesteix.
Pel què fa el futur d’Elisa Soler, el Jordi veu a través de les seves cartes que seguirà sent un referent en el món de l’automòbil a Berga i es tornarà a presentar a les llistes de Convergència i Unió a Berga en les properes eleccions municipals.
En la secció del Jordi Rafart també hem fet boca dels Oscars de Hollywood, que s’entregaran el 5 de març a Los Angeles. Rafart diu que la Catifa Vermella de la gala és molt important per la moda perquè influeix a nivell mundial. La setmana que ve ens explicarà amb més detall la moda dels Oscars i els tripijocs dels dissenyadors amb les estrelles.

Segon dia de neu intensa a Berga

2006-01-28T19:08:00.000+01:00

Aquestes són algunes de les imatges que hem pogut veure avui a Berga. La ciutat s'ha desperteta més emblinquinada que mai. El gruix de neu acumulat al terra passava dels 20 centímetres i s'havia de caminar amb precaució. Eren poques les persones que s'atrevien a sotir amb el cotxe, tot i que la màquina llevaneu de l'Ajuntament i altres efectius netejaven continuament les carreteres de Berga.

Ara mateix, a un quart de set de la tarda, cau una aigua neu sobre la ciutat. Segons les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya, la cota de neu anirà pujant al llarg de la tarda de forma progressiva per sobre dels 400 metres al centre, a Lleida i als Pirineus. A la meitat est del país és possible que pugi dels 1.000 metres i les precipitacions en forma de neu "poden ser fortes". La cota de neu podrà superar els 1.500 metres demà.

Berga rep una nevada intensa

2006-01-27T12:52:00.000+01:00

Berga s'ha despertat enfarinada i la neu està causant alguns problemes. La temperatura en aquests moments a la capital berguedana és de 1,7 º centígrads i la boira s’ha apoderat dels carrers i el paisatge de la ciutat. Les precipitacions en forma de neu supera les previsions dels meteoròlegs, ja que en les seves informacions indicaven que tindríem cinc centímetres de neu i a la plaça de Sant Joan hi ha set centímetres. L’Institut Guillem de Berguedà ha decidit suspendre les classes i el Consell Comarcal ha suprimit el transport escolar. La nova màquina llevaneus de l’Ajuntament de Berga ha entrat en funcionament i està obrint pas a les principals vies de la ciutat perquè els conductors hi puguin circular. Es recomana que no s’usi el cotxes si no és imprescindible i algunes de les carreteres del Berguedà és obligatori circular amb cadenes. La carretera que uneix Berga amb Sant Llorenç de Morunys està tallada, al igual que la major part de les carreteres de muntanya.

La Generalitat manté activat el pla Neucat en fase d'alerta per les nevades que des d'aquesta matinada afecten Catalunya. A hores d'ara les precipitacions en forma de neu es concentren a les comarques de les demarcacions de Girona i de Lleida, i s'allunyen de les barcelonines. A causa de les nevades, és obligatori l'ús de cadenes a moltes carreteres del país, com a la C-13 a l'altura de Sort i a la C-16 a la boca sud del túnel del Cadí. A més a més, a l'Eix Transversal està restringit el pas de vehicles pesants.

Per trobar informació actualitzada cada 15 min. sobre el temps a Berga entreu a la pàgina de l'estació meteorològica de l'Institut Guillem de Berguedà http://www.xtec.net/iesguillembergueda/edumet/estacio/profile1/butlleti.htm. A més, en aquesta pàgina podeu veure les imatges de la webcam de l'instiut, en què mostra la ciutat de Berga en directe.

També podeu veure imatges en temps real del Pedraforca amb webcam des de Saldes http://webcams.minorisa.net/saldes.jpg. A l'Alt Berguedà els problemes caustas per la neu són importants. Algunes carreteres estan tallades i en gairebé totes les vies del nord de la comarca és obligatori l'ús de les cadenes si se circula amb cotxes.

Marc Coma es converteix en el rei del desert

2006-01-16T13:38:00.000+01:00

Marc Coma (KTM) ho va tornar a recordar ahir amb el seu triomf al llac Rosa de la capital senegalesa. Primer va ser Nani Roma, el 2004; ahir, dos anys després, el cerebral pilot d'Avià va pujar al lloc més alt d'un podi que històricament havia estat reservat sempre a altres. I hi va pujar al costat de Luc Alphand (Mitsubishi), el guanyador en la categoria de cotxes.

"Gairebé no m'ho crec. Em sento estrany. Suposo que de mica en mica ho aniré assumint", va comentar Coma. El d'Avià es va recordar de Caldecott, mort arrel d'un accident en aquesta mateixa competició. Malgrat l'alegria pel triomf pel qual ha treballat tant, no s'expressava amb eufòria. No li sortia per les tràgiques circumstàncies que han envoltat la carrera.

berguedans que tornen pel Nadal

2006-01-13T22:48:00.000+01:00

En l’últim Berenar volíem parlar amb berguedans que viuen a fora de la comarca i que venen aquí a veure els familiars i amics durant les festes nadalenques. Vàrem conversar amb l’Eva Fornell; ella és berguedana, però des de fa anys treballa a Eivissa de professora. De moment no es planteja tornar aquí, però confessa que li encanta tornar durant les festes per veure els seus amics i familiars. Per ella Berga sempre serà casa seva i li agrada veure que tot segueix al mateix lloc quan torna. L'Eva tornarà sempre, diu, per veure com està tot plegat a la seva ciutat natal, i confessa que sempre sap què passa aquí perquè truca cada dia als seus familiars de Berga i li expliquen com va tot.

El 'glamour' berguedà està passat de moda

2006-01-11T23:02:00.000+01:00

El Jordi Rafart va analitzar el glamour berguedà. Segons el dissenyador de moda del programa el glamour berguedà el trobem en unes dates fixades del calendari local. El màxim exponent del glamour berguedà es mostra pel Sopar de les Garrofes i també el dia de l’Ascensió, quan surt el Tabal.
El Jordi va criticar el glamour que hi ha a la capital berguedana perquè és “massa carca”. Va assenyalar que sobretot entre les dones es pot veure el típic abric de pell que es portava anys enrera per les ocasions especials. El Jordi va comentar que actualment en el Sopar de les Garrofes veu els mateixos abrics que fa tretze o catorce anys. El problema d’aquest glamour, que segons Rafart no arriba ni a "retro”, ve donat perquè a Berga no se sap comprar. Els típics berguedans van a una botiga i d'allà “volen sortir amb tot preparat i si els pentinessin i maquillessin encara ho trobarien més bé”, va afirmar el Jordi. Ell creu que el motiu d’aquest glamour “carca” també es deu a l’error de comprar la roba de mudar amb la idea de que duri molts anys. El nostre dissenyador veu una lleugera millora entre els joves, tot i que creu que tampoc acaben d’estar al dia.

El misteri de la taquilla desapareguda durant els Pastorets de Berga

2006-01-04T23:25:00.000+01:00

El Roger Cortina cada dues setmanes ens explica històries i anècdotes d’altres temps. En l’últim programa en què va intervenir va explicar un fet que va succeir a mitjans del segle XX, durant el Nadal, concretament en la representació dels tradicionals Pastorets d’en Serafí Pitarra.
En una representació al Teatre Patronat, el lloc on es feien els Pastorets abans, van desaparèixer els diners recaptats de les entrades. Les mirades van recaure ràpidament sobre l’home que havia estat venent les entrades a taquilla, però aquest deia que els hi havia donat al personatge que durant aquella representació va fer de satan. I l’actor que va representar el dimoni es va excusar dient que ell no havia “tocat ni cinc”. Ningú va saber on van anar a parar els diners.
En una tertúlia que es feia després de les representacions al bar que hi ha a la sortida del Teatre Patronat, un dels tertuliants va fer entendre de forma indirecta que els diners se’ls havia quedat l’actor que feia de satan, i aquella tertúlia va acabar com el rosari de l’aurora.

Enguany seguim al peu del canó

2006-01-02T00:24:00.000+01:00

Durant el 2006 cada dissabte seguirem berenant a Ràdio Puig-reig. Aquest any també intentarem construïr el trencaclosques de l'actualitat amb tertúlies i entrevistes. Ens entretindrem amb les seccions i els personatges habitals del programa. I també tindrem temps per fer una ullada a les propostes culturals més interesants.
El Berenar, cada dissabte a les 17.00 hores.

RESUM INFORMATIU A RÀDIO PUIG-REIG

2005-12-26T14:08:00.000+01:00

El dissabte 31 de desembre la periodista Núria Planas va conduir l'especial informatiu 2005 La cara i la creu. Un programa on es van repassar les notícies més destacades de l'any a la comarca del Berguedà, posant especial atenció a les informacions que ha generat el poble de Puig-reig. Pels qui no han pogut escoltar el programa informatiu, es tornarà a repetir en la programació de Ràdio Puig-reig el dia de reis.
El programa es titula 2005 La cara i la creu pel contrast de notícies positives i negatives que hi hagut durant l'any. L'exemple més clar ha estat la festa de la Patum: l'any passat els berguedans van viure de forma eufòrica el reconeixement que la Unesco va donar a la festa berguedana atorgant-li el Títol de Patrimoni de la Humanitat. Per altra banda Berga va viure la tristesa i la indignació durant els dies de Patum per l'assassinat de Josep Maria Isanta.
A Puig-reig, la vida política taranscorria amb normalitat fins que socialista Ramon Solà va morir, no podent ocupar l'alcaldia aquest estiu, com estipulava un pacte amb ERC. Llavors va començar la guerra entre PSC i ERC, en què CiU també va prendre partit. La tensió política va acabar amb una moció de censura.
Aquests han estat els temes principals, però l'any també hi hagut altres notícies que vam comentar. El comiat a Berga del grup de música Brams; la crispació dels veïns del Cal Marçal i de Cal Riera per les obres del desdoblament; la concessió de la Llei de Barris al Casc Antic de Berga; la esperada inauguració del Trenet Turístic de la Pobla de Lillet i més notícies.

Roben el Sant Antoni de l’obaga de Queralt per divertir-se

2005-12-21T23:50:00.000+01:00

La figura de Sant Antoni que hi havia a l’ermita de l’obaga de Queralt ha estat segrestada. Els nois que s’han endut el sant s’autoanomenen Pubilles de Belzebú i han fet un weblog per internet que es pot visitar, l’adreça és: http://barcelona.indymedia.org/

newswire/display/221312/index.php. Suposadament els nois pretenien divertir-se a l’hora d’endur-se la figura del lloc que ocupava des de feia anys, ja que les reivindicacions que fixen per lliurar a Sant Antoni són de broma. Algunes fan referència a aspectes de la comarca com que passi per “la Quar” la línia d’Alta tensió que ha de passar pels Pirineus i que connecta amb França. També demanen coses concretes com “la fusió, democratització i reestructuració de les dues televisions locals de Berga”. Les condicionis que rallen més l’absurd passen per la inclusió del Berguedà “dins de la Federació Helvètica”, que la Patum de Berga sigui “patrimoni de la Valldan”, i convertir “la cereria de Berga” en un centre “sadomasoquisme”. Es dóna com a termini la setena campanada “del rellotge de sol de Sant Pol de Mar”. En cas que no es compleixin les condicions els autors del segrest avisen que Sant Antoni serà “desmembrat” i “sodomitzat fins que el seu recte tingui el diàmetre de la boca sud del Túnel del Cadí”. quest weblog està dins de l’espai d’internet Media Barcelona Media Center. Un lloc de la xarxa que conté informació alternativa en què convergeixen diversos sectors d’esquerres. La revista de tendència anarquista el pèsol negre s’anuncia en aquest portal d'internet. De fet, la publicació llibetària informa en el seu últim número del segrest del sant. El link que es pot trobar a sota de l’anunci de el pèsol negre és la de www.berguedallibertari.org

AUGMENTA LA PARTICIPACIÓ I EL RIURE crònica del Sopar de les Garrofes

2005-12-19T14:23:00.000+01:00

El Sopar de les Garrofes vindria a ser com La Nit dels Oscars de Hollywood, però a nivell de poble i substituint les pel·lícules per garrofes. El sopar es va fer a l’hotel Berga Park, on se celebra últimament aquest acte que, tot i fer-se des de fa 33 anys, ha entrat de ple en l'agenda tradicional berguedana.
L’hora oficial del sopar és sempre a dos quarts de deu, però com en les millors gales sol haver-hi mitja hora de temps per fer un preshow i desfilar per la Catifa Vermella, que en cas de les garrofes se substitueix per les escales de l’hotel i les portes automàtiques de vidre. I aquest any es va començar també d’aquesta manera. Després d’entrar lentament, lluir els vestits i xerrar en hall del Berga Park; els comensals van asseure’s als seus respectius seients per sopar.
Entremig de l’aperitiu, el peix i el petit pastís sacher, s’anava creant expectació per saber qui participaria i quins temes tractarien les garrofes. També se sol mirar de reüll a altres taules per veure qui ha vingut a sopar i fer safreig de l’actualitat del poble. Entremig del sopar es va avisar als comensals que hi havia un parell de cotxes mal aparcats. Curiosament un dels vehicles tenia la matricula “psc”. La Farsa encara no ha aclarit si la matricula era aquesta o es tractava d’una broma.
Abans de la mitjanit el concurs es va posar en marxa. Aquest any han participat deu garrofes, i per tant se supera la preocupant participació de l’any passat, que només es van presentar sis. Un dels temes de les garrofes va ser la cavalcada de reis, en què Ses Majestats de l’Orient van arribar a l’Ajuntament caminant perquè es van desfer les carrosses. Un altre tema que es va tractar va ser la concessió del Patrimoni de la Humanitat. També es van tocar temes aliens a l’actualitat berguedana com la filla del Príncep i la Princesa d’Astúries, l’accident amb helicòpter de Mariano Rajoy i l’Estatut.
En general, les garrofes d’enguany van agradar als comensals i al jurat. Les que van provocar més rialles van ser la primera que es va llegir, i la tercera “Vine, reina, vine”. Aquestes van ser les que van guanyar. El primer premi va caure per sisena vegada a Xavier González, conegut per interpretar el Garrofa dels Pastorets. González es converteix per tercera vegada en Mestre Garrofaire, un honor que s’assoleix havent guanyat dos cops el concurs. El joc de garrofes “Vine, reina, vine” són obra de Roger Cortina, guanyador de l’edició de 2004, i que enguany va quedar segon. Cortina va quedar per sobre de Jordi Royo, guanyador en diverses ocasions del Concurs de Garrofes, que va obtenir el tercer premi en la present edició.
Mentre la portaveu del jurat parlava, en un moment se li va caure el faristol, provocant un gran soroll i un tímid aplaudiment entre els assistents. La Garrofa d’Or va ser per l’actor Ferran Rañé, que també va posar alguna nota d’humor. “Aquest concurs és una cosa envejable, és molt saludable si t’ho mires des de la distància perquè les bufetades anaven ben repartides”, va dir l’actor. Rañé també va voler felicitar d’una manera peculiar la concessió del Títol de Patrimoni de la Humanitat de la Patum: “Heu conservat la Patum, teniu pastorets des de fa més de cent anys, i també bolets. Més que Patrimoni de la Humanitat hauríeu de tenir el premi de la reserva de la biosfera”. El director de l’Agrupació Teatral la Farsa, Daniel Tristany, no va poder intervenir com sol fer. Els problemes de salut li van impedir, tot i que ho va intentar. L’encarregat de cloure el Sopar de les Garrofes va ser l’alcalde de Berga, Ramon Camps, que es va mostrar satisfet per les garrofes d’enguany. “Han estat unes garrofes divertides i que no han ferit sensibilitats”, va dir l’alcalde Camps. L’alcalde de Berga també va invocar una millora en la salut de Tristany. També va comentar que en el sopar havia sabut que ell i l’actor Rañé tenien diverses coses en comú. A part de conèixer al Conseller de Treball Josep Maria Rañé, germà de l’actor i conegut de Ramon Camps en la militància de la UGT, també havien compartit professor d’esgrima. Alguns assistents al sopar van quedar sorpresos, no se sabia que Ramon Camps sabes lluitar amb espasa.El Sopar de les Garrofes va acabar abans de les dues de la matinada. El concurs ha donat el tret de sortida al Nadal Berguedà.

Propostes culturals pels dies de pont

2005-12-08T12:32:00.000+01:00

La Núria Planas cada mes ens porta propostes culturals. Aquesta setmana ens va informar sobre un disc i una pel·lícula per escoltar i veure durant aquests dies de pont.

Disc: ‘A have a nice day’ de Bon Jovi
El disc va sortir a mitjans de setembre i és el 14è disc de la banda nord americana. El seu preu és 16 euros, si es compra el CD més el DVD. En el DVD hi ha el videoclip del single i entrevistes als membres del grup, també s’hi pot veure temes gravats al Casino Borgata Atlantic City 2004, que és un concert que van fer, i una galeria de fotos del grup.
El disc és pur estil Bon Jovi, i les quatre primeres cançons defineixen tot el disc. La primera, que dóna títol al disc, és molt canyera. I want to be loved, és la balada marca de la casa. Welcome to wherever you are, i sobretot Who says you can’t go home, són cançons pop rock melòdic, el terreny en què millor es mouen.

Pel·lícula: ‘Match Point’ de Woody Allen
Woody Allen s’escapa de la seva idolatrada Nova York i roda Match Point íntegrament a Londres. En aquest film aposta per Scarlett Johanson, l’actriu de moda després de protagonitzar Lost in Translation.
La pel·lícula narra la història d’un professor de tenir d’origen modest, personatge interpretat per Jonathan Rhys Meyers, l’ambició del qual és ascendir en l’escala social. Aquest professor comença a sortir amb la germana d’un dels seus alumnes, una noia de l’alta societat anglesa, interpretada per Emily Mortimer. Aviat però buscarà la passió en una altra noia. El triangle amorós acabarà en tragèdia.
L’atzar juga un paper important en les relacions dels personatges, la sort és l’element central en la vida dels personates.
Com en totes les pel·lícules de Woody Allen el comportament de les persones i les seves relacions té una especial importància. És un dels films menys còmics del director, de fet és un drama pur.

El guant curt i cenyit és el que es porta aquesta temporada

2005-12-05T16:02:00.000+01:00

El dissenyador de moda del programa, Jordi Rafart, ens va parlar de la moda dels guants. Els guants que es porten aquesta temporada, segons el Jordi, són “de pell o tela molt fina” i estan molt arrapats a la mà. Una altra característica dels guants que es porten ara és que són curts i no arriben a tapar la mà. Un altre tipus de guant que es porta bastant és el que s’inspira amb els guants de “conductor o de pilots d’avió”. Aquesta última tipologia es combina amb caçadora texana, un look que no té res a veure amb els conductors o pilots.

El guant és una peça de roba que té molta història, i el Jordi Rafart ens la va explicar. Els guants no van néixer com a peça per abrigar, sinó de protocol i per marcar el domini d’una classe social. A la mitologia grega s’explica que una deessa anava pel bosc i es va tallar, de la ferida li va sortir una rosa i per protegir-la es va posar unes manobles, com uns guants per protegir la ferida. A l’Edat Mitjana aquesta peça de roba serveix per definir els nobles i les classes altes que no han de treballar. A la Revolució Industrial el guant s’estén a diverses classes socials, però no tothom porta el mateix: el de pell o un teixit més dur són el dels obrers que han de d’utilitzar màquines. Els aristòcrates en porten de puntilla o de tulc, i serveixen per ensenyar els anells. A l’actualitat, els guants han arribat amb teixits tecnològics, sobretot els d’esquiar. Fins i tot han sortit guants que poden guardar el calor a dins. El sentit que té avui dia el guant és ben diferent al del seu origen.

Ja fa 30 anys que Franco descansa al 'Valle de los caídos'

2005-12-01T01:31:00.000+01:00

En Raül Flores cada dues setmanes escriu una carta. El dissabte 19 de novembre li va escriure una al dictador Francisco Franco, trenta anys després de la seva mort.

No sé com saludar-te. Ni tan sols sé si ho vull fer perquè, tot i no ser coetanis, no m’han parlat massa bé de tu. Demà, diumenge, farà 30 anys que et vas morir, o com a mínim farà tres dècades que es va fer pública la teva mort. Ja t’he dit que jo tot això no ho he viscut. Jo vaig néixer deu anys després que morissis; sóc de la generació que, per sort, ha viscut sempre en democràcia i en llibertat, o sigui, en tot allò que tu ens impedies. Jo he pogut estudiar i parlar lliurement en la meva llengua materna, el català, aquella que vas intentar abolir, però que l’estima de tota una comunitat ho va impedir. Jo he anat sempre a l’escola pública, però, això sí, sense estudiar religió catòlica, moral i les bases del Movimiento, que tu obligaves. Jo em podré casar pel civil, si vull, i em podré divorciar mesos després si ho crec necessari. Jo puc viatjar lliurement per Europa, perquè ja no som un estat marginal i totalitari, com el que tu i els teus ens vau imposar. Jo puc sindicar-me, puc votar lliurement i a qui em doni la gana. Jo, com tots els de la meva generació, no sabem què és el viure sense llibertat. Per cert, t’explico què és la llibertat, perquè és un d’aquells valors que et vas carregar al moment d’acabar la Guerra Civil. La llibertat és la marxa amb la pròpia consciència, és el moure’ns sense intentar retallar el terrenys dels altres. La llibertat és viure amb ales, podent estimar a qui vulguis, podent estimar a qui vulguis, podent formar-te, tu mateix, la teva pròpia ideologia i els teus propis valors.
Et deia que sóc d’una generació que sempre hem conviscut amb això. Que són valors tant nostres, tan profunds i diaris que no entenem què és no tenir-los. O potser pitjor, que la distància temporal ha relegat tant la teva malícia, que hem oblidat com has obstruït les generacions que a mi, com a molts joves d’aquest país, m’han precedit.
Vas morir i el país va caminar de mica en mica, amb diàleg, consens, renúncies d’uns i altres, cap al què som, un estat de dret. Però els teus són molts encara. I a vegades sembla que la transició no hagi marxat del tot. Ara, trenta anys després de perdre’t de vista, ja ens quedes molt lluny. Que ningú oblidi que tu vas ser un dels sublevats el 1936, un dels que va afusellar a milers d’innocents, entre els més emblemàtics: Lluís Companys, Salvador Puigantich o Carles Rahola. Que ningú oblidi que no només eres un soroll que vèiem al NODO o que permeties la bona vida que ara ens mostren en sèries tan horriblement dolces com Cuéntame. Tu vas encapçalar aquells que van acabar amb la llibertat dels nostres pares i dels nostres avis. Tu vas ser el que va impedir que aquest estat on vivim fos igual d’europeu que els altres, igual de respectable que els altres. Tu vas ser el que va intentar aliar-se amb Hitler, abans de la Segona Guerra Mundial. Tu vas ser un monstre!
En aquests trenta anys, del 1975 fins ara, hem aconseguit milers de coses. En gran part, gràcies a la constància i a la valentia dels que s’atrevien a desafiar-te. Aquells que militaven en partits democràtics, tot i que intentaves impedir qualsevol afiliació que fugís dels valors que tu imposaves. En aquests trenta anys, deia, hem aconseguit mitjans de comunicació plurals que ajuden permeten conèixer als ciutadans la gestió de qui ens governa; en trenta anys som nosaltres, els ciutadans de peu, el què escollim qui gestiona els nostres recursos. Ara, sense tu, podem parlar català, podem tenir la confessió religiosa que volem, com si no en tenim cap. No hi ha problema. Potser la democràcia, la transició, no ens ha portat la felicitat absoluta. Però com a mínim, sí que ens permet aconseguir-la pel nostre compte, per la nostra voluntat. Sense dependre de les decisions d’algú que s’imposa per damunt de la resta, com tu vas fer.
Jo no t’he sobreviscut, però no tinc cap dubte, cap, que sense tu, sense tu, es viu molt millor...
Orgullós de no haver-te conegut, t’escriu Raül Flores.

LA PATUM DE BERGA, DECLARADA PATRIMONI DE LA HUMANITAT PER LA UNESCO

2005-11-25T16:32:00.000+01:00

La Unesco ha aprovat l'accés de la Patum de Berga com a obra mestra del patrimoni oral i immaterial de la humanitat. La notícia s'ha donat a conèixer a París, on s'ha reunit el jurat. D'aquesta manera, la Patum es converteix en l'única candidatura premiada per part espanyola. Les altres dues candidatures en què també hi havia participació espanyola -el flamenc i la música andalusí i la tradició oral galaicoportuguesa- no han estat seleccionades pel jurat de setze personalitats internacionals, presidit per la princesa jordana Basma Bint Talal.

La notícia ha desfermat l'eufòria a Berga, on s'estava molt pendent de l'anunci de la Unesco. Els berguedans creuen que la declaració afavorirà el reconeixement a escala mundial de la població catalana.

Actes de celebració

Després de rebre el reconeixement, la banda municipal va interpretar el Ball de l’Àliga i el Tabaler va sortir pels carrers de Berga per anunciar la notícia que tothom sabia. A la tarda es va realitzar una passacarrers improvisat, en què van sortir els músics sense comparses, per demanar que es faci Patum per celebrar que la festa berguedana ja és Patrimoni de la Humanitat.
Els actes que estan programats són l’entrega de Títols de Patumaire i un concert de Patum pel dia de Santa Eulàlia.

Saturnino Domínguez, l’alcalde socialista que només el vol Convergència i Unió

2005-11-23T16:12:00.000+01:00

El socialista Saturnino Domínguez ha estat investit alcalde de Puig-reig, amb el suport dels seus companys de partit al Consistori i els regidors de Convergència i Unió. D’aquesta manera es posa punt i final al mandat del republicà Josep Maria Boatella, que ha deixat l’alcaldia per la moció de censura presentada pel PSC i CiU en contra del govern d’ERC, quan només falta un any i mig per les eleccions municipals.

El qualificatiu socialista que acompanya al nou alcalde Saturnino Domínguez li desapareixerà en unes hores, quan el PSC expulsi del partit als regidors que té a l’Ajuntament de Puig-reig.

L’ex alcalde del poble, Josep Maria Boatella, ha deixat clar que les obres que acabin fent CiU i els regidors sense partit serà gràcies als projectes iniciat per Esquerra Republicana de Catalunya.

Saturnino Domínguez és el primer alcalde de Puig-reig que no es va presentar a les eleccions municipals encapçalant una llista, i que prové del segon partit menys votat.

Volem celebració de Patum

2005-11-21T19:17:00.000+01:00

Aquest dissabte vàrem iniciar el compte enrera per la possible proclamació de la Patum com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El dia 25 de novembre, aquest divendres, la UNESCO anunciarà en una roda de premsa a les 14:00h quines manifestacions culturals mereixen rebre aquest reconeixement internacional. Amb el Roger Cortina vàrem comentar en el Berenar la importància de que la Patum rebi aquesta distinció. A part de reconèixer la singularitat de la festa, la UNESCO s’encarregaria de preservar la Patum perquè no perdés el seu sentit.
També vàrem mostrar la disconformitat sobre la decisió del Patronat de la Patum, de no fer una Patum especial per celebrar la possible concessió. El Roger Cortina va explicar com al llarg de la història els berguedans han fet Patum per celebrar una data especial. Des de fa uns dies està en marxa una campanya popular: molts berguedans estan trucant el número de telèfon d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Berga (900 700 122) per demanar que es faci Patum o, si més no, que surtin algunes comparses per celebrar el possible reconeixement.

El PSC de Puig-reig actua amb ressentiment

2005-11-17T16:05:00.000+01:00

En la tertúlia del Berenar es va parlar dels últims esdeveniments de la vida política de Puig-reig i els tertuliants es van mostrar perplexos per les actituds d’alguns polítics. Els analistes d’aquesta setmana van ser el professor d’història Josep Oller i la periodista Anna Costa.
El Partit Socialista de Catalunya i Convergència i Unió han presentat a l’Ajuntament de Puig-reig una moció de censura en contra l’actual alcalde, el republicà Josep Maria Boatella. La decisió ha trobat l’oposició directa del PSC de la Catalunya Central. El primer secretari dels socialistes a les comarques centrals, Joan Canongia, ha criticat durament al portaveu del PSC a Puig-reig, Saturnino Doinguez. Aquest fet polític és un nou episodi en la crisi política que viu l’Ajuntament des de fa mesos.
Josep Oller no troba coherent l’actitud dels socialistes perquè trenca amb la lògica de pactes que hi ha en la majoria d’estaments de govern de Catalunya, en què hi ha aliances dels partits d’esquerres. L’altre punt d’incoherència, segons Oller, és que durant tots els anys en què els socialistes i els republicans han estat socis al Consistori no hi hagut discòrdies importants, i ara es discuteixen per l’alcaldia quan s’hauria de parlar de qüestions programàtiques.
La periodista Anna Costa no entén el pacte entre socialistes i convergents a Puig-reig perquè les diferències d'aquests dos partits en els últims temps han estat importants. No creu que sigui un pacte factible i, segons ella, això és el que intenta fer veure el PSC a nivell general als socialistes locals. Aquests esdeveniments polítics arriben quan el PSC va deixar en solitari a ERC en el govern de Puig-reig. Els socialistes creuen que el pacte amb ERC explicitava que els pertany l’alcaldia, que hauria assumit els socialista Ramon Solà si fos viu. Els republicans no van voler cedir l’alcaldia perquè segons ells el pacte era personal i no de partit.

Jordi Rafart analitza la imatge del capellà custòdi de Queralt, Ramon Barniol

2005-11-16T18:09:00.000+01:00

El vident i dissenyador del programa, Jordi Rafart, va analitzar la imatge del capellà custodi del Santuari de Queralt, Ramon Barniol. Rafart va comentar que la primera imatge que se’n duu del mossèn, és que està fet a “l’antiga”. Va matisar que potser té aquesta imatge perquè inevitablement se’l compara amb el mossèn Ballarin, anterior capellà de Queralt, que tenia una imatge més “propera i progressista”. Els colors que acompanyen al mossèn Barniol és el “color bosc”, com els verds apagats, els marrons, en definitiva: colors freds. L’actual capellà custodi de Queralt normalment porta jerseis de punt que li dóna aquesta imatge de “fet a l’antiga”. Segons Rafart, és un estil comú entre molts capellans. El pentinat i les ulleres “passades de moda” ajuden a configurar la imatge del mossèn Barniol. Pel que fa el futur, el capellà de Queralt seguirà al capdavant del santuari durant més anys, això sí, les reformes que realitzarà a l’espai sagrat es faran de mica en mica.

El Berenar va informar en directe de la manifiestació en contra de la LOE

2005-11-14T12:56:00.000+01:00

En El Berenar del dissabte passat vàrem estar pendents de com es desenvolupanva la manifestació que es duia a terme a Madrid en contra de la Llei Orgànica d’Educació (LOE). La Núria Planas ens anava informant de l’última hora de la marxa que va ser convocada per diverses associacions de pares, i en la qual es va adherir més de 300 entitats. La manifestació va ser “multitudinària”, ens informava la Núria, perquè per participar en la protesta van venir més de 500 autobusos d’arreu de l’estat, dos avions vinguts de les Balears i les Canàries, a part de les persones que es van dirigir a la marxa de forma particular. La Núria, mentre mirava mitjans de Madrid que oferia la protesta en directe, va copsar opinions de diversos manifestants. Un estudiant per exemple argumentava que si la religió desapareixia de les escoles els treien “els valors”. També una mare opinava que els centres privats o concertats sortirien “perjudicats” amb la LOE. L’altre punt polèmic de la llei és la de passar de curs amb tres assignatures suspeses, un jove manifestant ho no veia bé perquè la LOE és massa permissiva amb els suspensos.
Què diu la LOE

El tema que reflecteixen els mitjans de comunicació quan parlen de la LOE recau, la majoria de les vegades, en la religió. La nova llei de l’educació gairebé és igual a l’actual sistema en aquest tema. La única diferència és que en la LOE l’assignatura de religió no és puntuable, i algunes organitzacions de pares, conjuntament amb l’Església i el Partit Popular, volen que sigui computable en el conjunt de les assignatures. Hi ha altres temes en la LOE que han causat polèmica. Com per exemple: els alumnes passaran de curs havent suspès tres assignatures; el PP diu que han de ser dues les assignatures suspeses com a molt per poder passar el curs. Aquests són els principals temes de discòrdia entre alguns sectors del món de l’educació, i que políticament la lluita està representada per la discussió entre el PP i el PSOE.

L'escriptor berguedà Ramon Vinyes, un dels protagonistes de l'exposició "Literatures de l'exili"

2005-11-11T00:44:00.000+01:00

Aquest mes la Núria ens ha tornat a suggerir propostes culturals. Entre elles l'exposició Literatures de l'exili que es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

FITXA
Títol: Literatures de l’exili
Dates: 5 d’octubre-29 de gener
Lloc: CCCB (carrer Montalegre,5). Barri Raval.
Preu: Gratuït amb el carnet de les biblioteques de la Diputació de Barcelona (als matins); amb descompte als estudiants.

Què hi podem veure: L’exposició recrea l’exili que van patir les personalitats literàries de Catalunya en finalitzar la guerra civil. Intel•lectuals com Mercè Rodoreda, Xavier Benguerel, Antoni Rovira i Virgili, el berguedà Ramon Vinyes i Cluet i molts altres apareixen a l’exposició. Podem seguir les seves històries a partir d’expedients, cartes, carnets d’identitat i de refugiats i postals. No hi falten tampoc les obres literàries sobre l’exili que tots ells van escriure. Hi ha doncs molt material, tan imprès com també audiovisual.

La mostra comença amb l’exili dels escriptors a França. Allà alguns intel•lectuals van ingressar en camps de concentració, com el d’Argelers. L’exposició dedica un mosaic de fotografies a aquests camps. Més endavant es van organitzar grups d’intel•lectuals, que van viure en castells francesos i altres llocs. Tot i poder-se agrupar i tenir un lloc per viure la situació de penúria que patien era molt gran. L’ocupació nazi de França durant la segona guerra mundial va fer que molts escriptors catalans creuessin el mar i s’establissin a Amèrica del Sud. L’exposició recull el testimoni d’alguns d’aquests intel•lectuals, com Xavier Benguerel o Ramon Vinyes, personatge berguedà que es va traslladar a Colòmbia. La mostra no es deixa cap recorregut de l’exili i parla també d’aquells escriptors que van ser presos al camp de concentració de Mauthausen.

El més curiós de l’exposició:
- Entre el material inèdit hi ha una carta que Pompeu Fabra escriu a Ferran Cuito l’any 1944. Fabra demana a Cuito si té mig quilo de sucre. La intenció de Fabra era intercanviar-lo per unes quantes patates.
- Uns dibuixos que mostren la vida en un camp de concentració de França. Les il•lustracions transmeten tota la duresa del lloc i del moment.
- Una carta d’un escriptor català pres a Mauthausen en què ensenya a la família, a través d’un dibuix, la vestimenta que portaven els presos.

A qui agradarà: als amants de la història i la literatura, però també a aquells que vulguin conèixer el passat d’una manera molt amena i fins i tot sorprenent.

30 ANYS DE LA TRAGÈDIA DE FÍGOLS (editorial del programa 5/11/05)

2005-11-07T22:38:00.000+01:00

Normalment parlem de l’època de la mina i el tèxtil com si hagués sigut l’època d’or del Berguedà. Però aquesta és una imatge que tenim actualment, i en part és falsa. És humà pensar que hi hagut altres èpoques millors a la vida, encara que això no sigui cert. Durant els més de cent anys del desenvolupament industrial del tèxtil i del carbó a la comarca hi va haver moments difícils, molt difícils. La situació dels treballadors era injusta i va costar anys i panys aconseguir millores en el món laboral. Encara avui, la situació dels treballadors dels pocs reductes industrials que queden, és injusta.
El dijous 3 d'octubre va fer trenta anys del tràgic accident a la mina de Fígols, on van morir més de trenta persones. És l’accident més greu que ha patit la mineria a l’estat espanyol. Més enllà de l’aspecte anecdòtic, aquell accident sense voler es va convertir en un abans i un després. Més de trenta persones van morir, massa gent per una comarca tant petita. Moltíssimes persones tenien un amic o un parent entre les víctimes.
Els nostres avis, o fins i tot els pares ens expliquen la difícil vida del miner. Sotmès a perills constants, quan amb la pica i la gorra de protecció s’endinsaven pel forat a metres i metres de profunditat sota terra. L’accident de Fígols va posar en evidència els riscos i les mancances de les mines. Més de trenta famílies perdien un ésser estimat. Centenars de companys perdien algun amic.
Després d’aquell desgraciat accident res va tornar a ser igual. Els fets van ser massa greus, diversos càrrecs importants de l’empresa de la mina van haver de dimitir. Però el que ens va quedar a la comarca va ser desolació i tristesa, tanta, que fins i tot trenta anys després ens fem ressò del què va succeir. Creiem que és la nostra obligació recordar els fets perquè tres dècades, des d’una perspectiva històrica, és un temps curt, i moltes persones segur que recorden aquell miner que coneixien i que va desaparèixer aquell dia.
Però res va tornar a ser igual, no només pel sentiment de frustració que va deixar entre els berguedans, sinó perquè a partir de llavors ja hi va haver el declivi de la indústria al Berguedà. L’any 1973 va esclatar l’anomenada crisi del petroli, i l’economia mundial va patir un sotragada que només es va poder recuperar a partir d’una reestructuració del sistema econòmic. La indústria va començar marcar el seu final, i havia de venir una altra economia basada més aviat en els serveis i la mundialització. Les conseqüències d’aquesta crisi mundial es van començar a notar més o menys quan hi va haver l’accident. Així doncs, aquells més de trenta miners que encara avui tenen un nom i un cognom per molta gent, es van convertir sense voler en les persones que van posar punt i final a l’època daurada de la comarca.

Joan Bernat, altre cop candidat per Estat Català a les municipals

2005-11-02T20:39:00.000+01:00

Joan Bernat tornarà a ser candidat en les eleccions municipals de Berga del 2007 pel partit polític Estat Català. Com a mínim això és el que indiquen les cartes del tarot del Jordi Rafart. Bernat es presentaria en el mateix partit en què va concórrer les eleccions del 2003. La primera vegada que es va presentar com a cap de llista en les municipals de Berga, va ser l'any 1999, però llavors ho va fer pel Partit de la Independència, formació fundada per Àngel Colom quan va abandonar Esquerra Republicana. Però la vinculació de Joan Bernat amb la política ve de molts anys enrera i ha passat per diversos partits de diferent ideologia: des de Alianza Popular fins a Esquerra Republicana de Catalunya.
El vident i dissenyador del programa, Jordi Rafart, també va analitzar la imatge del líder local d’Estat Català. Segons Rafart, Joan Bernat presenta una imatge rústica de poble, amb colors marrons i verds foscos, que l’han ajudat a ser més proper a la gent. Mentre comentàvem aquest aspecte en el programa, recordàvem que, tot i quedar últim en les eleccions municipals de Berga, va tenir un resultat molt digne. S’ha de tenir en compte que la seva campanya electoral es basava només en la participació del debat organitzat per Canal4TV i uns cartells poc visibles al Passeig de la Indústria. A més, a les municipals del 1999, Joan Bernat va obtenir el segon millor resultat de la història del Partit de la Independència; superant fins i tot la candidatura de Pilar Rahola per la mateixa formació en les municipals de Barcelona.

200 pisos deshabitats al capdamunt de la vila

2005-10-31T15:31:00.000+01:00

El conseller d’Habitatge, Salvador Milà, va anunciar la nova mesura de la Generalitat sobre els pisos buits. Segons la nova normativa els propietaris de pisos abandonats hauran de vendre’l o llogar-lo. En casos extrems en què no es compleixi la llei, el govern català no descarta en expropiar el pis. Aquest anunci divideix l’opinió pública entre els que estan conscienciats que l’especulació dels pisos ha esdevingut un problema social que cal eradicar, i els que consideren que la nova mesura afecta al normal funcionament del mercat.
En el berenar de ràdio Puig reig, vàrem parlar amb la presidenta de l’associació de veïns del Capdamunt de la vila, Roser Farràs. Ella ens va explicar que el problema a Berga és més greu perquè s’ha enganyat i estafat a moltes persones per enriquir-se. Farràs ha comptabilitzat que en el barri hi ha uns 200 pisos deshabitats. La presidenta de l’associació de veïns va anunciar en el programa que ha demanat hora a la Conselleria d’Habitatge per parlar concretament com se soluciona el problema dels pisos buits del barri vell de la capital berguedana.

Tranquil•litat envers la grip del pollastre

2005-10-26T20:01:00.000+02:00

El biòleg i professor de l’institut Guillem de Berguedà va venir a berenar amb nosaltres per tranquil·litzar-nos envers un tema que preocupa molt a la població, la grip del pollastre. Pujol comentava que no cal tenir por perquè de moment el virus afecta només a les aus. Afectaria a la espècie humana, i es podria transmetre de persona a persona, si el virus aviar patís una mutació. Segons el professor de l’institut, el virus pot mutar perquè aquests sempre pateixen canvis, però no cal alarmar-se, ja que ara mateix no se sap què pot passar i com es pot transformar. No cal que deixem de menjar pollastre, perquè, els que consumim, la majoria són d’aquí i passen per molts controls. A més, quan es cuina, el virus mor a una temperatura de 60 o 70 graus centígrads. Si ens vacunem de la grip normal per prevenir la malaltia del pollastre servirà de poca cosa, perquè tot i ser semblants hi ha diferències prou significatives. Pujol és expert en aus i coneixedor de les rutes migratòries dels ocells. Segons ell no hi ha cap migració d’aus que facin venir els ocells de la zona afectada cap aquí.

“Gironella ha recuperat la credibilitat institucional”

2005-10-25T16:41:00.000+02:00

RAMON COSTA / ALCALDE DE GIRONELLA I PRESIDENT D’ERC AL BERGUEDÀ
Ramon Costa és un dels polítics revelació d’aquesta legislatura. En poc temps ha passat de no tenir un partit clar en el qual presentar-se a ser alcalde de Gironella per Esquerra Republicana, i ser president del partit a nivell comarcal. Ramon Costa va venir a berenar a Ràdio Puig-reig i de passada ens va comentar la seva visió sobre diversos temes d’actualitat de Gironella i la comarca. També ens va fer una valoració de la seva carrera política i la gestió de govern en el consistori gironellenc.

En només dos anys vostè es va presentar per primera vegada com a candidat d’ERC a les eleccions de Gironella sense tenir un contacte directe amb la política prèviament. Les va guanyar, i fa uns mesos el van fer president del partit a nivell comarcal. Creu que la seva vida política ha anat molt ràpida?
La política ens els pobles és tot. Fa molts anys que estic implicant amb el poble i la comarca, des del handbol i l’atletisme. Potser sí que ha anat ràpidament, però ho vull matisar. Crec que això és mèrit d’un equip. Quan vaig veure les persones que volia al meu grup s’anaven incorporant tenia clar que la millor gent estava amb mi. Els vilatans ho van copsar i van confiar amb nosaltres.

Té prou energia, però, per presentar-se una altre vegada a les municipals de Gironella?
Fer dues legislatures pot ser interessant, però ara no és el moment de dir això. Ja m’ho plantejaré.

Hi hagut petites picabaralles amb Casserres des de que vostè és alcalde. Aquestes discrepàncies puntuals han estat motivades perquè vostè i l’alcalde de Casserres, Serafí Costa, han tingut des de sempre visions confrontades envers el tema del traçat de la C16?
En absolut. Quan intueixes que hi pot haver una fricció el que faig és agafar el telèfon i parlar amb la persona que he molestat. No es pot deixar enquistar i quan detectes els motius de la picabaralla les coses se solucionen molt ràpidament. Les relacions amb l’alcalde de Casserres és fluïda, ahir vàrem estar junts. No es pot entendre que dos pobles veïns tinguin mala maror. Poden haver discrepàncies que se solucionen si en asseiem.

També ha protagonitzat alguna polèmica contra l’ex alcalde de Gironella, Lluís Bertrant. L’ha acusat de la crisi econòmica que patia el poble.
Gironella ha passat per uns anys que estava molt mal gestionada. Les despeses eren molt superiors als ingressos, i ens ha portar a la situació on estem. No només ho dèiem nosaltres, sinó tècnics de la Diputació de Barcelona que han fet un estudi i van determinar la realitat de Gironella. Quan vàrem arribar a l’ajuntament, vàrem veure la magnitud del problema i vam començar a treballar. En aquests moments el problema està encarrilat.

La crisi econòmica ha limitat l’acció de govern?
Sí, però a part del problema econòmic hi havia un altre més greu. Gironella havia perdut credibilitat institucional. Se’ls havia enganyat [a diverses institucions] molts cops dient que feien plans de sanejament, que eren falsos, i això generava més dèficit. La feina més laboriosa ha estat recuperar la credibilitat institucional. Ara quan vaig a departaments de la Generalitat ja no es tracta el problema de l’economia. Em pregunten què volem fer.

Quan es va convertir en president d’Esquerra Republicana a nivell comarcal, va dir que intentaria conciliar les diferències que hi ha dins d’ERC. Quines són aquestes diferències?
Això m’ho has de preguntar d’aquí un parell d’anys [quan acabi el mandat dins d’ERC i hagin passat les eleccions municipals].
Dins d’Esquerra hem de llimar el màxim les diferències perquè hi ha un objectiu curt termini: les eleccions municipals del 2007. ERC ha de créixer al Berguedà i ser present a més pobles, i això és difícil amb discrepàncies internes.

De moment, en els principals pobles de la comarca, el criteri d’ERC ha estat fer el pacte d’esquerres i catalanista. Després de les municipals del 2007 se seguirà amb el mateix criteri?
Dir això és aventurar-se molt, i la política és inestable. Respondre aquesta pregunta seria poc prudent.

Berga era bruta i feia pudor per culpa dels porcs a finals del segle XIX

2005-10-24T16:35:00.000+02:00

El Roger Cortina ens porta cada dues setmanes històries i anècdotes que es van a viure a la nostra comarca en altres temps. Aquesta setmana el Roger ens comentava els problemes higiènics que va viure Berga fa més de cent anys per l’engreixament dels porcs.
La situació econòmica de Berga a finals de segle XIX i a principis del XX no era gaire reeixida i molts vilatans trobaven en l’engreix del porc algun que altre benefici, ja que la carn del porc va ser la base alimentària durant molts anys. A Berga, tot i tenir escorxador, eren molts els veïns que no declaraven les matances, les quals es realitzaven a la via pública. Aquest fet va portar a l’Ajuntament a fer un crit d’atenció i prohibir les matances. La crida no va tenir molt èxit. Però el problema s’agreujava perquè molts dels propietaris engegaven els seus porcs a passejar pel carrer. D’aquest problema se’n feia ressò el diari de l’època, El Bergadan. El mes de gener de l’any 1887 informava: “Varios vecinos de Berga se quejan de que a las primeras hora de la noche se sueltan y recorren las calles muchos de los cerdos que engordan o ceban en algunas de las casas de Berga. Pues además de provocar una molestia insoportable constituye un atentado a la higiene. De seguro que convertidos en butifarras serian más gratos y aceptables que no vivos recorriendo las calles y despidiendo y propagando emanaciones pestilentes”.

Josep Oller analitza l’actualitat en el Berenar

2005-10-19T17:44:00.000+02:00

El professor d’història, Josep Oller, ens va acompanyar en el Berenar de dissabte per analitzar les claus de l’actualitat. L’analista assegura que ha dormit molt bé mentre durava la polèmica sobre l’alcaldia de Puig-reig. Oller no creu que la discussió política que s’ha viscut a l’Ajuntament del poble derivi en una crispació ciutadana. El professor d’història vol creure que si Esquerra Republicana de Catalunya ha volgut mantenir-se a l’alcaldia, “una mica de raó té”. El principal problema, segons ell, és que no comptaven amb la mort del portaveu socialista a l’Ajuntament de Puig-reig, Ramon Solà. El pacte no recollia aquesta possibilitat.
Amb Josep Oller també vàrem tenir la oportunitat de parlar sobre la situació dels immigrants que són deportats pel govern espanyol al Marroc, i com el govern marroquí els deixa al desert sense res per sobreviure. Oller va dir que la immigració és un fenomen molt complicat i que els països occidentals s’haurien de replantejar la política d’immigració perquè d’alguna manera s’ha de regular i controlar l’arribada d’immigrants. S’han de regular perquè sinó “no poden accedir als serveis mínims dignes per viure”. També s’ha d’anar en compte a l’hora de deportar immigrants perquè països com el Marroc són sospitosos d’incomplir els Drets Humans amb els afectats. Oller va sentenciar que per moltes balles i barreres que posin a les fronteres, els immigrants seguiran arribant.

ERC vol substituir a Boatella

2005-10-18T00:48:00.000+02:00

Josep Maria Boatella serà alcalde de Puig-reig fins que acabi la legislatura, però segons les cartes del tarot pot ser que no es torni a presentar de cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya. Ho va dir el Jordi Rafart en el Berenar de Ràdio Puig-reig, en la seva secció en què analitza personatges coneguts de la comarca. El vident i dissenyador del Berenar va assegurar que els republicans en aquests moments s’estan plantejant un canvi de liderat per les properes eleccions municipals. Després de tota la polèmica sobre qui ocupava l’alcaldia de Puig-reig, Rafart ha analitzat la imatge i ha vaticinat el futur de l’actual batlle del poble. ERC acabarà la legislatura governant, però segons les cartes, els regidors de Convergència i Unió miraran de posar totes les traves possibles a l’actual govern minoritari fins el 2007, quan acaba aquest mandat de Boatella.

Pel què fa la imatge de Boatella, Rafart diu que vesteix com si fos un ciutadà més del poble i amb un aire progressista.

El Zahir, i els misteris de l'amor

2005-10-12T18:36:00.000+02:00

La Núria Planas ens porta cada quatre setmanes l’apunt cultural en el Berenar de Ràdio Puig-reig. Llibres, efemèrides del mes, contes i propostes pel cap de setmana. En aquesta visita, la Núria ens ha aconsellat l’últim llibre de Paulo Coelho, El Zahir.
FITXA:
Pàgines: 288
Publicació: setembre 2005
Publicat en català i castellà (i altres)
Ed Proa en català
Ed Planeta Internacional
Preu: 17,5 euros

ARGUMENT: El Zahir és una novel.la que parla d’amor i d’obsessió. És la història d’un escriptor famós que un bon dia veu s’adona que la seva dona ha marxat sense deixar rastre. Aleshores ell comença un procés d’obsessió que al final es transforma en un canvi en la seva vida. El contacte amb un misteriós personatge asiàtic el portarà a fer un viatge llunyà cap a un destí desconegut. Reflexió sobre el matrimoni, la riquesa, la fama.

Com està escrit el llibre? Llenguatge ple de metàfores i comparacions, però molt entenedor. A vegades el que resulta més allunyat del lector és el propi tema abstracte (amor per exemple) que el llenguatge. Però si hi pensem una mica podem veure que allò abstracte es materialitza en les nostres vies en alguna cosa concreta. Aquí apareixen les reflexions de cadascú que crec que desperta aquest llibre. Molta habilitat narrativa.

A qui agradarà? A aquells lectors disposats a reflexionar amb la lectura d’un llibre que tracta temes (de caràcter, de relacions, de manera de viure...) que afecten directament a les persones.

A qui no agradarà? Als lectors que llegeixen per no haver de pensar ni reflexionar. Aquest llibre indubtablement et fa plantejar la vida.

El PSC trenca amb ERC i passa a l’oposició (editorial del programa 8/10/2005)

2005-10-11T00:19:00.000+02:00

El Partit Socialista de Catalunya passa a l’oposició i trenca el govern que formava amb Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Puig-reig. La decisió dels socialistes és el punt i final d’una polèmica que dura des de fa mesos. El socialista Ramon Solà havia d’assumir l’alcaldia a l’estiu i succeir a l’actual alcalde, el republicà Josep Maria Boatella. Però Solà malauradament va ser víctima d’una malaltia que se’l va endur a principis d’estiu. Des de llavors, republicans i socialistes s’han tirat els plats pel cap. ERC al·ludia que el pacte era personal i que sense Solà no té sentit que l’alcaldia passi en mans del PSC. Els socialistes argumentaven que el pacte no deia que en absència de Solà, Boatella hagués de seguir en el càrrec. La veritat és que republicans i socialistes van ser poc hàbils a l’hora de fer el pacte local, perquè no deixa gens clar qui ha de ser l’alcalde en aquesta situació.
Si els polítics catalans han cansat per discutir durant tan temps l’Estatut. Els polítics de Puig-reig encara s’han fet més pesats. I això va dirigit tan al PSC com a ERC. El debat per saber qui té més quota de poder és buit per la població. El poder té aquestes coses, avui sóc amic perquè convé, demà ens enemistem perquè no interesses.
L’actual panorama deixa a ERC en una situació difícil, molt difícil. El govern està integrat per quatre regidors, i l’oposició està configurat per nou. Ara més que mai s’ha de pensar en el ciutadà. El PSC ha pres la decisió de passar a l’oposició, després que ERC prengués la determinació de no cedir l’alcaldia. Esperem que el ressentiment no es faci patent a la vida política del poble. Amb aquest panorama tan complicat, el PSC ha de fer una oposició constructiva, no pot sortir el ressentiment i posar traves al govern local. Més que mai s’ha de pensar amb la gent del poble.

Montserrat Ribera tornarà a ser alcaldessa de Guardiola de Berguedà en les properes municipals segons les cartes del tarot

2005-10-05T12:31:00.000+02:00

L’alcaldessa de Guardiola de Berguedà i presidenta del Consell Comarcal del Berguedà, Montserrat Ribera, tornarà a sortir elegida com a responsable del govern local del seu poble en les eleccions municipals del 2007. Com a mínim això indiquen les cartes del tarot del Jordi Rafart. El Jordi ens acompanya cada setmana en “el berenar”, i cada dues analitza la imatge i el futur d’una persona coneguda de la comarca. Aquesta setmana va ser el torn de Montserrat Ribera. Segons Jordi Rafart, l’actual presidenta del Consell Comarcal té un estil clàssic en el vestir, tot i que ho fa amb molt bon gust, sobretot en actes molt protocolaris. Un element que sempre llueix Montserrat Ribera és un collar.

Jordi Rafart també va analitzar la imatge dels polítics catalans durant aquets dies de debat sobre l’Estatut. Pasqual Maragall i Josep-Lluís Carod Robira van vestir d’una forma més conservadora del que ens tenen acostumats. Artur Mas va seguir vestint com sempre. Joan Saura portava el mateix tratge que porta tot sovint, amb tonalitats verdes. Segons les cartes, l'Estatut tindrà pocs retalls a Madrid.

Una tardor de pocs bolets

2005-10-03T16:28:00.000+02:00

La sequera ha fet que enguany tinguem pocs bolets a la comarca, ho assegura Jordi Camps, president de la penya boletaire en una entrevista a “El Berenar”. Camps diu que aquests últims anys el clima ha jugat en contra dels boletaires. També confessa que si volem trobar bolets ens esperem una mica més perquè ha observat que el clima canviant fa que la temporada es retardi unes setmanes. Tot i això, la Festa dels Bolets de Berga creix cada cop més. Durant el passat cap de setmana a la capital berguedana hi havia tot d’activitats relacionades amb la micologia. Diumenge el matí es feia l’acte més esperat, el concurs de bolets. Centenars de persones van pujar al Pla de Puigventós per saber qui era la persona que, en aquesta edició del concurs, trobava més bolets al bosc. Malgrat l’escassetat, s’ha trobat mitja tona més que l’any passat. Jordi Camps també va dir en el programa que té la vista posada a l’any vinent, ja que la festa arribarà a la cinquantena edició.

Més participació en la Fira de Santa Tecla

2005-09-29T19:07:00.000+02:00

Jordi Robira, president d’Unió de Pagesos al Berguedà va parlar en el Berenar de ràdio Puig-reig de la Fira de Santa Tecla d’enguany, que la va classificar d’“èxit”. També ens va fer quatre pincellades de com està el sector primari a la comarca. Assegura que els ramaders berguedans no passen “pel millor moment”.
L’edició del 2005 de la Fira de Santa Tecla es presentava més ampliada i renovada. I així ho va afirmar Jordi Robira. Pel què fa l’apartat agrícola de la fira, que és la secció més important d’aquesta mostra, “va ser un èxit” segons el president d’Unió de Pagesos al Berguedà. El Passeig de la Indústria estava ple de bestiar, i sobretot hi havia molta vaca de pastura de la comarca. Robira també va destacar que enguany hi hagut més participació. També va assegurar que la fira de Santa Tecla poca cosa pot fer per ajudar al desenvolupament del sector primari al Berguedà.
Robira va alertar de la crisi del sector. No hi ha una sola causa, però el president d’Unió de Pagesos a la comarca va apuntar com a principals adversitats: la crisi dels preus degut a la mundialització, la manca d’estructures efectives per part de les administracions, i la sequera d’aquests últims temps.

“Les meves estones de felicitat són pensant en brossa”

2005-09-29T18:54:00.000+02:00

ROSER ARGELICH / DECORADORA
Roser Argelich fa vint anys que es dedica a la decoració, però en fa quatre va duu a terme una iniciativa que li va canviar la vida. Des de l’any 2001 utilitza deixalles per construir elements decoratius. Argelich té 59 anys, és de Puig-reig i la brossa l’apassiona cada cop més. Alhora també va augmentant la presència del seu nom en el món de la decoració. Assegura que la utilització d’escombraries per fer art té un missatge totalment ecològic. Ara, l’empresa Gamma ha decidit esponsoritzar-la i li ha creat una pàgina web que es pot visitar, és la secció de recicl@rt de gamma.es. Roser Argelich va ser la primera convidada del berenar de ràdio Puig-reig.

Creus que la societat és bruta?
Estic molt espantada amb la societat que ve. No sé què passa però veig molta porqueria i molta gent no té sentit del reciclatge. Hauríem de tenir tots els espais nets. La natura ja s’està revelant contra aquest estil de vida que duem.

Fa vint anys que et dediques a la decoració, però què va passar fa quatre anys perquè agafessis brossa i la convertissis en un element decoratiu?
Una parella es va casar i em van dir que anés a mirar el pis per introduir algun element decoratiu. A casa d’aquests nois vaig veure que faltaven coses per donar una mica de caliu al pis. Em van dir que no tenien diners per decorar-ho, i els vaig contestar que sense també ho podien fer. Vaig agafar cartrons, sacs i els vaig fer un quadre ben “mono”. Vaig agafar els estris del meu garatge, que n’hi ha molts.

I aquella idea ha viscut fins avui.
Ara estic passant un època molt intensa. M’agraden totes les deixalleries. Prefereixo les deixalles a les botigues. Quan passo amb el cotxe a prop d’un contenidor ple, me’l miro i trobo coses precioses. Li dic al meu marit que pari el vehicle. Em paro molt sovint a prop de Sallent, a un lloc que hi ha moltes deixalles, i allò és preciós. El meu marit no m’entén massa, però m’hi passaria dues hores allà dins. És massa fort el que m’està passant. Les meves estones de felicitat són pensant en brossa.

T’ha rejovenit aquesta activitat?
A dins meu tinc una vitalitat molt gran. Els dissabtes i diumenges em llevo d’hora i me’n vaig a treballar en el què m’agrada. Hi ha gent de Puig-reig molt amable, ja que em deixa deixalles a la porta de casa perquè pugui treballar.

Com es viu aquet canvi de rumb en la vida amb 59 anys?
Jo em pensava que estava plegant la maleta, i resulta que l’estic obrint.