"Els periodistes intentem ser els primers testimonis imparcials de la història" -Robert Fisk-

dijous, de novembre 17, 2005

El PSC de Puig-reig actua amb ressentiment

En la tertúlia del Berenar es va parlar dels últims esdeveniments de la vida política de Puig-reig i els tertuliants es van mostrar perplexos per les actituds d’alguns polítics. Els analistes d’aquesta setmana van ser el professor d’història Josep Oller i la periodista Anna Costa.
El Partit Socialista de Catalunya i Convergència i Unió han presentat a l’Ajuntament de Puig-reig una moció de censura en contra l’actual alcalde, el republicà Josep Maria Boatella. La decisió ha trobat l’oposició directa del PSC de la Catalunya Central. El primer secretari dels socialistes a les comarques centrals, Joan Canongia, ha criticat durament al portaveu del PSC a Puig-reig, Saturnino Doinguez. Aquest fet polític és un nou episodi en la crisi política que viu l’Ajuntament des de fa mesos.
Josep Oller no troba coherent l’actitud dels socialistes perquè trenca amb la lògica de pactes que hi ha en la majoria d’estaments de govern de Catalunya, en què hi ha aliances dels partits d’esquerres. L’altre punt d’incoherència, segons Oller, és que durant tots els anys en què els socialistes i els republicans han estat socis al Consistori no hi hagut discòrdies importants, i ara es discuteixen per l’alcaldia quan s’hauria de parlar de qüestions programàtiques.
La periodista Anna Costa no entén el pacte entre socialistes i convergents a Puig-reig perquè les diferències d'aquests dos partits en els últims temps han estat importants. No creu que sigui un pacte factible i, segons ella, això és el que intenta fer veure el PSC a nivell general als socialistes locals. Aquests esdeveniments polítics arriben quan el PSC va deixar en solitari a ERC en el govern de Puig-reig. Els socialistes creuen que el pacte amb ERC explicitava que els pertany l’alcaldia, que hauria assumit els socialista Ramon Solà si fos viu. Els republicans no van voler cedir l’alcaldia perquè segons ells el pacte era personal i no de partit.