"Els periodistes intentem ser els primers testimonis imparcials de la història" -Robert Fisk-

divendres, de novembre 11, 2005

L'escriptor berguedà Ramon Vinyes, un dels protagonistes de l'exposició "Literatures de l'exili"


Aquest mes la Núria ens ha tornat a suggerir propostes culturals. Entre elles l'exposició Literatures de l'exili que es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

FITXA
Títol: Literatures de l’exili
Dates: 5 d’octubre-29 de gener
Lloc: CCCB (carrer Montalegre,5). Barri Raval.
Preu: Gratuït amb el carnet de les biblioteques de la Diputació de Barcelona (als matins); amb descompte als estudiants.

Què hi podem veure: L’exposició recrea l’exili que van patir les personalitats literàries de Catalunya en finalitzar la guerra civil. Intel•lectuals com Mercè Rodoreda, Xavier Benguerel, Antoni Rovira i Virgili, el berguedà Ramon Vinyes i Cluet i molts altres apareixen a l’exposició. Podem seguir les seves històries a partir d’expedients, cartes, carnets d’identitat i de refugiats i postals. No hi falten tampoc les obres literàries sobre l’exili que tots ells van escriure. Hi ha doncs molt material, tan imprès com també audiovisual.

La mostra comença amb l’exili dels escriptors a França. Allà alguns intel•lectuals van ingressar en camps de concentració, com el d’Argelers. L’exposició dedica un mosaic de fotografies a aquests camps. Més endavant es van organitzar grups d’intel•lectuals, que van viure en castells francesos i altres llocs. Tot i poder-se agrupar i tenir un lloc per viure la situació de penúria que patien era molt gran. L’ocupació nazi de França durant la segona guerra mundial va fer que molts escriptors catalans creuessin el mar i s’establissin a Amèrica del Sud. L’exposició recull el testimoni d’alguns d’aquests intel•lectuals, com Xavier Benguerel o Ramon Vinyes, personatge berguedà que es va traslladar a Colòmbia. La mostra no es deixa cap recorregut de l’exili i parla també d’aquells escriptors que van ser presos al camp de concentració de Mauthausen.

El més curiós de l’exposició:
- Entre el material inèdit hi ha una carta que Pompeu Fabra escriu a Ferran Cuito l’any 1944. Fabra demana a Cuito si té mig quilo de sucre. La intenció de Fabra era intercanviar-lo per unes quantes patates.
- Uns dibuixos que mostren la vida en un camp de concentració de França. Les il•lustracions transmeten tota la duresa del lloc i del moment.
- Una carta d’un escriptor català pres a Mauthausen en què ensenya a la família, a través d’un dibuix, la vestimenta que portaven els presos.

A qui agradarà: als amants de la història i la literatura, però també a aquells que vulguin conèixer el passat d’una manera molt amena i fins i tot sorprenent.