"Els periodistes intentem ser els primers testimonis imparcials de la història" -Robert Fisk-

dijous, de desembre 08, 2005

Propostes culturals pels dies de pont


La Núria Planas cada mes ens porta propostes culturals. Aquesta setmana ens va informar sobre un disc i una pel·lícula per escoltar i veure durant aquests dies de pont.

Disc: ‘A have a nice day’ de Bon Jovi
El disc va sortir a mitjans de setembre i és el 14è disc de la banda nord americana. El seu preu és 16 euros, si es compra el CD més el DVD. En el DVD hi ha el videoclip del single i entrevistes als membres del grup, també s’hi pot veure temes gravats al Casino Borgata Atlantic City 2004, que és un concert que van fer, i una galeria de fotos del grup.
El disc és pur estil Bon Jovi, i les quatre primeres cançons defineixen tot el disc. La primera, que dóna títol al disc, és molt canyera. I want to be loved, és la balada marca de la casa. Welcome to wherever you are, i sobretot Who says you can’t go home, són cançons pop rock melòdic, el terreny en què millor es mouen.

Pel·lícula: ‘Match Point’ de Woody Allen
Woody Allen s’escapa de la seva idolatrada Nova York i roda Match Point íntegrament a Londres. En aquest film aposta per Scarlett Johanson, l’actriu de moda després de protagonitzar Lost in Translation.
La pel·lícula narra la història d’un professor de tenir d’origen modest, personatge interpretat per Jonathan Rhys Meyers, l’ambició del qual és ascendir en l’escala social. Aquest professor comença a sortir amb la germana d’un dels seus alumnes, una noia de l’alta societat anglesa, interpretada per Emily Mortimer. Aviat però buscarà la passió en una altra noia. El triangle amorós acabarà en tragèdia.
L’atzar juga un paper important en les relacions dels personatges, la sort és l’element central en la vida dels personates.
Com en totes les pel·lícules de Woody Allen el comportament de les persones i les seves relacions té una especial importància. És un dels films menys còmics del director, de fet és un drama pur.

dilluns, de desembre 05, 2005

El guant curt i cenyit és el que es porta aquesta temporada


El dissenyador de moda del programa, Jordi Rafart, ens va parlar de la moda dels guants. Els guants que es porten aquesta temporada, segons el Jordi, són “de pell o tela molt fina” i estan molt arrapats a la mà. Una altra característica dels guants que es porten ara és que són curts i no arriben a tapar la mà. Un altre tipus de guant que es porta bastant és el que s’inspira amb els guants de “conductor o de pilots d’avió”. Aquesta última tipologia es combina amb caçadora texana, un look que no té res a veure amb els conductors o pilots.
El guant és una peça de roba que té molta història, i el Jordi Rafart ens la va explicar. Els guants no van néixer com a peça per abrigar, sinó de protocol i per marcar el domini d’una classe social. A la mitologia grega s’explica que una deessa anava pel bosc i es va tallar, de la ferida li va sortir una rosa i per protegir-la es va posar unes manobles, com uns guants per protegir la ferida. A l’Edat Mitjana aquesta peça de roba serveix per definir els nobles i les classes altes que no han de treballar. A la Revolució Industrial el guant s’estén a diverses classes socials, però no tothom porta el mateix: el de pell o un teixit més dur són el dels obrers que han de d’utilitzar màquines. Els aristòcrates en porten de puntilla o de tulc, i serveixen per ensenyar els anells. A l’actualitat, els guants han arribat amb teixits tecnològics, sobretot els d’esquiar. Fins i tot han sortit guants que poden guardar el calor a dins. El sentit que té avui dia el guant és ben diferent al del seu origen.