Tranquil•litat envers la grip del pollastre

El biòleg i professor de l’institut Guillem de Berguedà va venir a berenar amb nosaltres per tranquil·litzar-nos envers un tema que preocupa molt a la població, la grip del pollastre. Pujol comentava que no cal tenir por perquè de moment el virus afecta només a les aus. Afectaria a la espècie humana, i es podria transmetre de persona a persona, si el virus aviar patís una mutació. Segons el professor de l’institut, el virus pot mutar perquè aquests sempre pateixen canvis, però no cal alarmar-se, ja que ara mateix no se sap què pot passar i com es pot transformar. No cal que deixem de menjar pollastre, perquè, els que consumim, la majoria són d’aquí i passen per molts controls. A més, quan es cuina, el virus mor a una temperatura de 60 o 70 graus centígrads. Si ens vacunem de la grip normal per prevenir la malaltia del pollastre servirà de poca cosa, perquè tot i ser semblants hi ha diferències prou significatives. Pujol és expert en aus i coneixedor de les rutes migratòries dels ocells. Segons ell no hi ha cap migració d’aus que facin venir els ocells de la zona afectada cap aquí.

“Gironella ha recuperat la credibilitat institucional”

RAMON COSTA / ALCALDE DE GIRONELLA I PRESIDENT D’ERC AL BERGUEDÀ
Ramon Costa és un dels polítics revelació d’aquesta legislatura. En poc temps ha passat de no tenir un partit clar en el qual presentar-se a ser alcalde de Gironella per Esquerra Republicana, i ser president del partit a nivell comarcal. Ramon Costa va venir a berenar a Ràdio Puig-reig i de passada ens va comentar la seva visió sobre diversos temes d’actualitat de Gironella i la comarca. També ens va fer una valoració de la seva carrera política i la gestió de govern en el consistori gironellenc.

En només dos anys vostè es va presentar per primera vegada com a candidat d’ERC a les eleccions de Gironella sense tenir un contacte directe amb la política prèviament. Les va guanyar, i fa uns mesos el van fer president del partit a nivell comarcal. Creu que la seva vida política ha anat molt ràpida?
La política ens els pobles és tot. Fa molts anys que estic implicant amb el poble i la comarca, des del handbol i l’atletisme. Potser sí que ha anat ràpidament, però ho vull matisar. Crec que això és mèrit d’un equip. Quan vaig veure les persones que volia al meu grup s’anaven incorporant tenia clar que la millor gent estava amb mi. Els vilatans ho van copsar i van confiar amb nosaltres.

Té prou energia, però, per presentar-se una altre vegada a les municipals de Gironella?
Fer dues legislatures pot ser interessant, però ara no és el moment de dir això. Ja m’ho plantejaré.

Hi hagut petites picabaralles amb Casserres des de que vostè és alcalde. Aquestes discrepàncies puntuals han estat motivades perquè vostè i l’alcalde de Casserres, Serafí Costa, han tingut des de sempre visions confrontades envers el tema del traçat de la C16?
En absolut. Quan intueixes que hi pot haver una fricció el que faig és agafar el telèfon i parlar amb la persona que he molestat. No es pot deixar enquistar i quan detectes els motius de la picabaralla les coses se solucionen molt ràpidament. Les relacions amb l’alcalde de Casserres és fluïda, ahir vàrem estar junts. No es pot entendre que dos pobles veïns tinguin mala maror. Poden haver discrepàncies que se solucionen si en asseiem.

També ha protagonitzat alguna polèmica contra l’ex alcalde de Gironella, Lluís Bertrant. L’ha acusat de la crisi econòmica que patia el poble.
Gironella ha passat per uns anys que estava molt mal gestionada. Les despeses eren molt superiors als ingressos, i ens ha portar a la situació on estem. No només ho dèiem nosaltres, sinó tècnics de la Diputació de Barcelona que han fet un estudi i van determinar la realitat de Gironella. Quan vàrem arribar a l’ajuntament, vàrem veure la magnitud del problema i vam començar a treballar. En aquests moments el problema està encarrilat.

La crisi econòmica ha limitat l’acció de govern?
Sí, però a part del problema econòmic hi havia un altre més greu. Gironella havia perdut credibilitat institucional. Se’ls havia enganyat [a diverses institucions] molts cops dient que feien plans de sanejament, que eren falsos, i això generava més dèficit. La feina més laboriosa ha estat recuperar la credibilitat institucional. Ara quan vaig a departaments de la Generalitat ja no es tracta el problema de l’economia. Em pregunten què volem fer.

Quan es va convertir en president d’Esquerra Republicana a nivell comarcal, va dir que intentaria conciliar les diferències que hi ha dins d’ERC. Quines són aquestes diferències?
Això m’ho has de preguntar d’aquí un parell d’anys [quan acabi el mandat dins d’ERC i hagin passat les eleccions municipals].
Dins d’Esquerra hem de llimar el màxim les diferències perquè hi ha un objectiu curt termini: les eleccions municipals del 2007. ERC ha de créixer al Berguedà i ser present a més pobles, i això és difícil amb discrepàncies internes.

De moment, en els principals pobles de la comarca, el criteri d’ERC ha estat fer el pacte d’esquerres i catalanista. Després de les municipals del 2007 se seguirà amb el mateix criteri?
Dir això és aventurar-se molt, i la política és inestable. Respondre aquesta pregunta seria poc prudent.

Berga era bruta i feia pudor per culpa dels porcs a finals del segle XIX

El Roger Cortina ens porta cada dues setmanes històries i anècdotes que es van a viure a la nostra comarca en altres temps. Aquesta setmana el Roger ens comentava els problemes higiènics que va viure Berga fa més de cent anys per l’engreixament dels porcs.
La situació econòmica de Berga a finals de segle XIX i a principis del XX no era gaire reeixida i molts vilatans trobaven en l’engreix del porc algun que altre benefici, ja que la carn del porc va ser la base alimentària durant molts anys. A Berga, tot i tenir escorxador, eren molts els veïns que no declaraven les matances, les quals es realitzaven a la via pública. Aquest fet va portar a l’Ajuntament a fer un crit d’atenció i prohibir les matances. La crida no va tenir molt èxit. Però el problema s’agreujava perquè molts dels propietaris engegaven els seus porcs a passejar pel carrer. D’aquest problema se’n feia ressò el diari de l’època, El Bergadan. El mes de gener de l’any 1887 informava: “Varios vecinos de Berga se quejan de que a las primeras hora de la noche se sueltan y recorren las calles muchos de los cerdos que engordan o ceban en algunas de las casas de Berga. Pues además de provocar una molestia insoportable constituye un atentado a la higiene. De seguro que convertidos en butifarras serian más gratos y aceptables que no vivos recorriendo las calles y despidiendo y propagando emanaciones pestilentes”.