Més participació en la Fira de Santa Tecla

Jordi Robira, president d’Unió de Pagesos al Berguedà va parlar en el Berenar de ràdio Puig-reig de la Fira de Santa Tecla d’enguany, que la va classificar d’“èxit”. També ens va fer quatre pincellades de com està el sector primari a la comarca. Assegura que els ramaders berguedans no passen “pel millor moment”.
L’edició del 2005 de la Fira de Santa Tecla es presentava més ampliada i renovada. I així ho va afirmar Jordi Robira. Pel què fa l’apartat agrícola de la fira, que és la secció més important d’aquesta mostra, “va ser un èxit” segons el president d’Unió de Pagesos al Berguedà. El Passeig de la Indústria estava ple de bestiar, i sobretot hi havia molta vaca de pastura de la comarca. Robira també va destacar que enguany hi hagut més participació. També va assegurar que la fira de Santa Tecla poca cosa pot fer per ajudar al desenvolupament del sector primari al Berguedà.
Robira va alertar de la crisi del sector. No hi ha una sola causa, però el president d’Unió de Pagesos a la comarca va apuntar com a principals adversitats: la crisi dels preus degut a la mundialització, la manca d’estructures efectives per part de les administracions, i la sequera d’aquests últims temps.

“Les meves estones de felicitat són pensant en brossa”

ROSER ARGELICH / DECORADORA
Roser Argelich fa vint anys que es dedica a la decoració, però en fa quatre va duu a terme una iniciativa que li va canviar la vida. Des de l’any 2001 utilitza deixalles per construir elements decoratius. Argelich té 59 anys, és de Puig-reig i la brossa l’apassiona cada cop més. Alhora també va augmentant la presència del seu nom en el món de la decoració. Assegura que la utilització d’escombraries per fer art té un missatge totalment ecològic. Ara, l’empresa Gamma ha decidit esponsoritzar-la i li ha creat una pàgina web que es pot visitar, és la secció de recicl@rt de gamma.es. Roser Argelich va ser la primera convidada del berenar de ràdio Puig-reig.

Creus que la societat és bruta?
Estic molt espantada amb la societat que ve. No sé què passa però veig molta porqueria i molta gent no té sentit del reciclatge. Hauríem de tenir tots els espais nets. La natura ja s’està revelant contra aquest estil de vida que duem.

Fa vint anys que et dediques a la decoració, però què va passar fa quatre anys perquè agafessis brossa i la convertissis en un element decoratiu?
Una parella es va casar i em van dir que anés a mirar el pis per introduir algun element decoratiu. A casa d’aquests nois vaig veure que faltaven coses per donar una mica de caliu al pis. Em van dir que no tenien diners per decorar-ho, i els vaig contestar que sense també ho podien fer. Vaig agafar cartrons, sacs i els vaig fer un quadre ben “mono”. Vaig agafar els estris del meu garatge, que n’hi ha molts.

I aquella idea ha viscut fins avui.
Ara estic passant un època molt intensa. M’agraden totes les deixalleries. Prefereixo les deixalles a les botigues. Quan passo amb el cotxe a prop d’un contenidor ple, me’l miro i trobo coses precioses. Li dic al meu marit que pari el vehicle. Em paro molt sovint a prop de Sallent, a un lloc que hi ha moltes deixalles, i allò és preciós. El meu marit no m’entén massa, però m’hi passaria dues hores allà dins. És massa fort el que m’està passant. Les meves estones de felicitat són pensant en brossa.

T’ha rejovenit aquesta activitat?
A dins meu tinc una vitalitat molt gran. Els dissabtes i diumenges em llevo d’hora i me’n vaig a treballar en el què m’agrada. Hi ha gent de Puig-reig molt amable, ja que em deixa deixalles a la porta de casa perquè pugui treballar.

Com es viu aquet canvi de rumb en la vida amb 59 anys?
Jo em pensava que estava plegant la maleta, i resulta que l’estic obrint.