El PSC de Puig-reig actua amb ressentiment

En la tertúlia del Berenar es va parlar dels últims esdeveniments de la vida política de Puig-reig i els tertuliants es van mostrar perplexos per les actituds d’alguns polítics. Els analistes d’aquesta setmana van ser el professor d’història Josep Oller i la periodista Anna Costa.
El Partit Socialista de Catalunya i Convergència i Unió han presentat a l’Ajuntament de Puig-reig una moció de censura en contra l’actual alcalde, el republicà Josep Maria Boatella. La decisió ha trobat l’oposició directa del PSC de la Catalunya Central. El primer secretari dels socialistes a les comarques centrals, Joan Canongia, ha criticat durament al portaveu del PSC a Puig-reig, Saturnino Doinguez. Aquest fet polític és un nou episodi en la crisi política que viu l’Ajuntament des de fa mesos.
Josep Oller no troba coherent l’actitud dels socialistes perquè trenca amb la lògica de pactes que hi ha en la majoria d’estaments de govern de Catalunya, en què hi ha aliances dels partits d’esquerres. L’altre punt d’incoherència, segons Oller, és que durant tots els anys en què els socialistes i els republicans han estat socis al Consistori no hi hagut discòrdies importants, i ara es discuteixen per l’alcaldia quan s’hauria de parlar de qüestions programàtiques.
La periodista Anna Costa no entén el pacte entre socialistes i convergents a Puig-reig perquè les diferències d'aquests dos partits en els últims temps han estat importants. No creu que sigui un pacte factible i, segons ella, això és el que intenta fer veure el PSC a nivell general als socialistes locals. Aquests esdeveniments polítics arriben quan el PSC va deixar en solitari a ERC en el govern de Puig-reig. Els socialistes creuen que el pacte amb ERC explicitava que els pertany l’alcaldia, que hauria assumit els socialista Ramon Solà si fos viu. Els republicans no van voler cedir l’alcaldia perquè segons ells el pacte era personal i no de partit.

Jordi Rafart analitza la imatge del capellà custòdi de Queralt, Ramon Barniol

El vident i dissenyador del programa, Jordi Rafart, va analitzar la imatge del capellà custodi del Santuari de Queralt, Ramon Barniol. Rafart va comentar que la primera imatge que se’n duu del mossèn, és que està fet a “l’antiga”. Va matisar que potser té aquesta imatge perquè inevitablement se’l compara amb el mossèn Ballarin, anterior capellà de Queralt, que tenia una imatge més “propera i progressista”. Els colors que acompanyen al mossèn Barniol és el “color bosc”, com els verds apagats, els marrons, en definitiva: colors freds. L’actual capellà custodi de Queralt normalment porta jerseis de punt que li dóna aquesta imatge de “fet a l’antiga”. Segons Rafart, és un estil comú entre molts capellans. El pentinat i les ulleres “passades de moda” ajuden a configurar la imatge del mossèn Barniol. Pel que fa el futur, el capellà de Queralt seguirà al capdavant del santuari durant més anys, això sí, les reformes que realitzarà a l’espai sagrat es faran de mica en mica.

El Berenar va informar en directe de la manifiestació en contra de la LOE

En El Berenar del dissabte passat vàrem estar pendents de com es desenvolupanva la manifestació que es duia a terme a Madrid en contra de la Llei Orgànica d’Educació (LOE). La Núria Planas ens anava informant de l’última hora de la marxa que va ser convocada per diverses associacions de pares, i en la qual es va adherir més de 300 entitats. La manifestació va ser “multitudinària”, ens informava la Núria, perquè per participar en la protesta van venir més de 500 autobusos d’arreu de l’estat, dos avions vinguts de les Balears i les Canàries, a part de les persones que es van dirigir a la marxa de forma particular. La Núria, mentre mirava mitjans de Madrid que oferia la protesta en directe, va copsar opinions de diversos manifestants. Un estudiant per exemple argumentava que si la religió desapareixia de les escoles els treien “els valors”. També una mare opinava que els centres privats o concertats sortirien “perjudicats” amb la LOE. L’altre punt polèmic de la llei és la de passar de curs amb tres assignatures suspeses, un jove manifestant ho no veia bé perquè la LOE és massa permissiva amb els suspensos.
Què diu la LOE

El tema que reflecteixen els mitjans de comunicació quan parlen de la LOE recau, la majoria de les vegades, en la religió. La nova llei de l’educació gairebé és igual a l’actual sistema en aquest tema. La única diferència és que en la LOE l’assignatura de religió no és puntuable, i algunes organitzacions de pares, conjuntament amb l’Església i el Partit Popular, volen que sigui computable en el conjunt de les assignatures. Hi ha altres temes en la LOE que han causat polèmica. Com per exemple: els alumnes passaran de curs havent suspès tres assignatures; el PP diu que han de ser dues les assignatures suspeses com a molt per poder passar el curs. Aquests són els principals temes de discòrdia entre alguns sectors del món de l’educació, i que políticament la lluita està representada per la discussió entre el PP i el PSOE.