Josep Agüera: "Les campanyes de prevenció viària serveixen de ben poc"

Aquest professor d’autoescola afirma que a la Catalunya Central hi ha molts accidents, però no tenim les carreteres més perilloses. Agüera assegura que els conductors de les nostres comarques “arrisquen” massa en la conducció.

–Com vol dir que arrisquem massa?
–Anem a una velocitat més alta de la que hauríem d’anar. Circulant per l’autopista, el conductor que va a 120 quilòmetres per hora es queda al darrera perquè tothom el passa, i això que aquesta és la velocitat màxima permesa.
–Quines són les principals causes d’accident a les nostres comarques?
–El 95% de les vegades és per culpa de les persones i dins d’aquest percentatge, la majoria d’ocasions, és per accés de velocitat o distraccions. Ara hi ha menys accidents, però el nombre de víctimes mortals és més elevat perquè amb aquestes velocitats és més fàcil morir.
–Les campanyes per prevenir els accidents tenen algun efecte?
–Les campanyes de prevenció viària serveixen de ben poc perquè només es fan un cop l’any. S’ha de formar en aquest tema a les escoles, en la família i als mitjans de comunicació. Per conscienciar s’ha de donar una formació millor, i això es notaria en tres generacions. Hem d’educar envers aquest tema des que la persona és un infant. Hem d’ensenyar als nens que l’escalextric i els videojocs no són l’exemple a seguir, sinó el contrari.
–L’única formació vial que rep una persona és quan es treu el carnet.
–Sí, i el carnet per punts vol combatre això. Els conductors normals no s’han de preocupar, però els reincidents hauran de fer un curs de reciclatge per posar-se al dia sobre seguretat vial. En aquest país no s’ensenya envers aquest tema. Quan una persona es treu el carnet sap unes normes, però no vol dir que tingui una cultura de la conducció o respecte pel trànsit.

David Prat: "Treure el carrilet del Berguedà va ser un error històric"

Aquest berguedà fa un any que ocupa la subdirecció de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya. David Prat ens parla de les xarxes de comunicació que estan dins del seu àmbit que afecten el Berguedà.

–La Generalitat finança al 100% una estació d’autobusos a Berga?
–Sí, vaig plantejar el tema a l’Ajuntament de Berga però encara no ens han respost. El mètode habitual és que el consistori decideix on va l’estació, que ha de ser accessible als ciutadans, i Obres Públiques la paga en la seva totalitat. Aquestes inversions generen moviment i ara Berga és una de les poques capitals de comarca que no té estació d’autobusos.
–El tren seria una altra solució per les comunicacions de la comarca?
–Malauradament Berga no té una capacitat d’atracció de viatges prou important per justificar una inversió tan gran.
–Hi ha molts estudiants i berguedans que treballen a Barcelona.
–Parlo de més de cinc mil viatgers diaris, la línia Berga-Barcelona no generaria aquest moviment. De fet, ni Manresa ho genera.
–Amb aquest panorama el tren no arribarà.
–Hi ha moltes ciutats que tenen xarxa ferroviària que avui no s’implantaria. El cas més paradigmàtic és la línia de la Pobla de Segur. Aquell indret té molt menys potencial que Berga però el tren ja hi era i es fa una inversió per garantir una mínima qualitat.
–Que injust.
–Treure el Carrilet va ser un error històric pel Berguedà, perquè encara hi hauria tren. El debat sobre l’arribada del tren a Berga s’ha de plantejar a llarg termini, d’aquí a més de vint anys. De moment la solució és potenciar el transport en autobús i estudiar com millorar les línies.