Jaume Coma: “La vida del firaire és molt pesada i complicada”

Té una atracció per a nens i la quitxalla es diverteix d’allò més sempre que està present a una fira. Des que va acabar els estudis és firaire. Un negoci que van iniciar els seus pares i que l’any que ve compleix cinquanta anys.

-Sempre té alguna fira per anar?
-Sí, tenim un calendari de les fires de l’any i anem agafant les festes una darrera l’altre.
-Del calendari anual, quin és el lloc que li agrada més visitar?
-Totes les festes són diferents. La Patum, per exemple, és molt maca però el problema recau en què és molt llarga, ja que pleguem molt tard, a la matinada. Són moltes hores i acaba sent pesat. A Berga també hi ha altres festes que estan bé pels firaires, com la fira de l’1 de maig perquè s’acaba a les nou del vespre
-L’ofici de firaire deu ser molt lligat.
-Sí, es treballa durant tota la setmana i no tenim mai festa, però és acostumar-s’hi. A més, és una vida molt pesada perquè hem dedicar-hi moltes hores. És una mica complicat.
-Si és tant complicat, no s’ha plantejat mai deixar-ho?
-Moltes vegades, però fa molts anys que ho fem i suposo que com a mínim seguirem durant uns quants anys més.
-Fa cinquanta anys que la seva família es dedica a les fires, faran alguna cosa especial?
-Sí, però encara no hem definit molt bé què serà. Suposo que acabarà derivant en un festival o alguna activitat extra.
-Quin tipus de festes prefereix, les que participa molta gent, o les més calmades?
-Per treballar és més agradable quan no hi ha tanta gent, però les festes multitudinàries arrosseguen més persones. Si no hi ha aglomeracions pots atendre millor la gent.
-Hi ha diferències entre les persones de la Catalunya Central amb la resta de Catalunya?
-Moltíssima, més que el caràcter de les persones són els costums. La gent del Barcelonès o el Baix Llobregat van més a la fira que no pas les persones de les zones de muntanya.
-Vostè és de Gironella, està clar que se sent gironellenc i del Berguedà, però se sent també una mica de tot arreu?

-Sí, jo sóc d’aquí i estic molt orgullós de ser-ho, però quan es viatja tant i coneixes gent de llocs diversos me n’adono que tots som persones iguals.