Jaume Coma: “La vida del firaire és molt pesada i complicada”

Té una atracció per a nens i la quitxalla es diverteix d’allò més sempre que està present a una fira. Des que va acabar els estudis és firaire. Un negoci que van iniciar els seus pares i que l’any que ve compleix cinquanta anys.

-Sempre té alguna fira per anar?
-Sí, tenim un calendari de les fires de l’any i anem agafant les festes una darrera l’altre.
-Del calendari anual, quin és el lloc que li agrada més visitar?
-Totes les festes són diferents. La Patum, per exemple, és molt maca però el problema recau en què és molt llarga, ja que pleguem molt tard, a la matinada. Són moltes hores i acaba sent pesat. A Berga també hi ha altres festes que estan bé pels firaires, com la fira de l’1 de maig perquè s’acaba a les nou del vespre
-L’ofici de firaire deu ser molt lligat.
-Sí, es treballa durant tota la setmana i no tenim mai festa, però és acostumar-s’hi. A més, és una vida molt pesada perquè hem dedicar-hi moltes hores. És una mica complicat.
-Si és tant complicat, no s’ha plantejat mai deixar-ho?
-Moltes vegades, però fa molts anys que ho fem i suposo que com a mínim seguirem durant uns quants anys més.
-Fa cinquanta anys que la seva família es dedica a les fires, faran alguna cosa especial?
-Sí, però encara no hem definit molt bé què serà. Suposo que acabarà derivant en un festival o alguna activitat extra.
-Quin tipus de festes prefereix, les que participa molta gent, o les més calmades?
-Per treballar és més agradable quan no hi ha tanta gent, però les festes multitudinàries arrosseguen més persones. Si no hi ha aglomeracions pots atendre millor la gent.
-Hi ha diferències entre les persones de la Catalunya Central amb la resta de Catalunya?
-Moltíssima, més que el caràcter de les persones són els costums. La gent del Barcelonès o el Baix Llobregat van més a la fira que no pas les persones de les zones de muntanya.
-Vostè és de Gironella, està clar que se sent gironellenc i del Berguedà, però se sent també una mica de tot arreu?

-Sí, jo sóc d’aquí i estic molt orgullós de ser-ho, però quan es viatja tant i coneixes gent de llocs diversos me n’adono que tots som persones iguals.

Mercè Sabata: "Ara sóc més sensible a altres formes de pensar"

Fa dos anys se’n va anar amb la beca erasmus a estudiar a Àustria durant un curs. Aquesta beca es va crear perquè els estudiants universitaris tinguessin l’oportunitat d’estudiar part de la carrera a qualsevol país de la Unió Europea.

–Anar a viure a un altre país l’ha fet créixer com a persona?
–Sí, ara sóc més sensible a altres formes de pensar.
–Tothom es queixa que la beca erasmus és poc quantiosa.
–Amb la beca no tens ni per començar. Es necessiten diners i s’ha d’estalviar, treballar i t’han d’ajudar. A més, jo vaig demanar un crèdit per estudiants.
–Costa seguir les classes en un altre idioma?
–A Àustria es parla l’austríac, és com un dialecte de l’alemany, però fèiem les classes en anglès. Em va costar durant la primera setmana perquè anava atabalada, però era una alumna més i havia de fer les proves i les exposicions orals en anglès.
–Així sí, s’ha tenir nivell en l’idioma en què es fan les classes.
–Si es fan poques assignatures no cal un nivell tant alt. Jo vaig fer vuit assignatures de la meva carrera i sí, necessitava un nivell més elevat per no perdre’m en les explicacions del professor.
–Sembla que hi ha molta festa entre els erasmus.
–Hi ha molta gresca. S’ha de trobar l’equilibri entre la festa i la vida acadèmica. Tot i que sortir de festa quan ets erasmus és diferent de quan se surt aquí. Jo sortia amb gent que procedien de països molt diversos i cadascú explicava com era la vida al seu lloc d’origen.
–Les beques erasmus es van crear per fomentar el sentiment d’identitat amb Europa. Se sent més europea?
–Sí, i estic completament a favor dels intercanvis d’estudiants.

Lina Jiménez: “El desajustos emocionals provoquen malalties”

Fa vuit anys va obrir un centre a Berga de medicina alternativa. Allà hi ofereixen tallers o classes de dansa del ventre a part de guarir malalties, sobretot amb els coneixements de la medicina xinesa.

–La medicina alternativa ofereix més avantatges envers la medicina científica?
–No cal que estiguin renyides, crec que es poden complementar. Per exemple, jo no tinc capacitat per tenir un laboratori al meu centre per fer anàlisis, tot saber-ne fer, i necessito el complement de la medicina científica. Però un dels principals avantatges és que la medicina alternativa no té efectes secundaris. Nosaltres creiem que no hi ha malalties, sinó malalts.
–Què vol dir això?
–Aquí ja entrem en el camp emotiu. El camp emocional està molt tocat i com a conseqüència hi ha un desajustament en el camp energètic, i això es tradueix en alguna malaltia, com un mal d’estomac o un refredat. És buscar la causa i no quedar-se només amb el símptoma, perquè si no se soluciona la causa el desajustament sortirà per una altra banda.
–Hi ha més recuperacions amb la medicina alternativa si la comparem amb la científica?
–Un 96 per cent dels pacients es recuperen. La resta els interessa està malalts perquè necessiten ser el centre d'atenció.
–La gent confia cada cop més en la medicina alternativa?
–La gent ve cada cop més perquè li ha funcionat i aconsellen a altres persones a provar-ho.
–Què recomanaries per gaudir d’una bona salut?
–D’entrada una bona alimentació, els dolços i el Macdonald ha d’anar a fora. Per la banda emotiva de la persona recomano que davant d’una adversitat es pot acceptar la realitat o no, si t’afecta i tens un desaquilibri acabarà derivant en una malaltia.

Josep Maria Casals: “En moltes ocasions les firmes són un gargot”

Josep Maria Casals és conegut a Berga per ser una persona compromesa amb les entitats culturals de la ciutat. Però fa anys que té una afició peculiar: recull firmes. A la seva col·lecció n’hi ha milers.

–Fa molts anys que recull firmes.
–Aquesta afició es remunta cinquanta anys enrera. Llavors va venir el director de cinema Orson Welles per gravar a Cardona la pel·lícula ‘Campanadas de medianoche’. Vaig anar a on s’allotjava amb el cartell d’una de les seves pel·lícules i em va firmar.
–L’Orson Welles, quin honor.
–No és la única d’un famós internacional, també tinc la firma de l’actriu Eva Garner que va venir a actuar en un film a un poble de la costa catalana.
–Vostè al llarg d’aquests anys ha anat a molts esdeveniments de Berga a recollir firmes.
–Sí, també tinc les firmes dels participants del Torneig Internacional d'Escacs que es feia a Berga. En una cartolina enganxava les firmes, les puntuacions i notícies de la premsa que apareixen arrel de l’esdeveniment.
–Veig que porta feina la seva afició, perquè a part de recollir firmes també busca les notícies de l’acte i fotos per fer un moral de cada esdeveniment.
–Sí, faig tot aquests morals perquè en les exposicions que he fet no tindria sentit només mostrar unes firmes. D’aquesta manera la gent es queda mirant una estona les signatures i en quin context estan recollides.
–Què vol que se’n faci el dia de demà amb tota aquesta feina que està realitzant?
–Tot el material que vaig exposar en les dues mostres que he fet les he donat a l’arxiu comarcal. Si algú ho vol consultar ho pot fer.
–Es que vostè fins i tot recull firmes de gent que no és coneguda!
–Sí, recullo les signatures de la gent que està a l’acte. A vegades em diuen ‘jo no sóc ningú’ i els contesto ‘què vol dir això, tothom és algú’.
–Les firmes reflecteixen la personalitat?
–No en tinc ni idea. De les firmes que jo he recollit, només un dos per cent s’entén alguna cosa.
–Hi ha alguna firma que li agradi especialment?
–No me les miro. Quan les fan sí que les observo, hi ha algunes de maques en què es llegeix el nom i hi ha un gargot maco, però en moltes ocasions només són un gargot i pregunto ‘això és la firma?’ i em responen que sí.

Mercè Sallés: "L'alimentació avui dia és menys saludable i carregada de conservants"

Mercè Sallés és de Puig-reig i des de fa anys treballa com a dietista a Berga. Ella ha ajudat a molts berguedans a millorar la seva salut a través d’adquirir hàbits alimentaris saludables.

–La gent de la Catalunya central segueix dietes equilibrades?
–Aquí teníem fins ara la dieta mediterrània. Tenim bones hortalisses, verdures i gairebé tots els elements per una dieta equilibrada. El problema ha estat la intrusió de la cultura americana i el menjar ràpid. Cada cop més, la gent d’aquí segueix els models dels Estats Units i això és conseqüència de la vida tan frenètica que portem. Per aquest motiu la gent és més propensa al menjar ràpid i anar fast food.
–Així els hàbits alimentaris van molt lligats amb la cultura en què vivim.
–Sí, abans la mare estava a casa i tothom tenia el luxe de menjar un primer i segon plat. Avui dia la mare també treballa, està molt ocupada i ha d’anar al supermercat i allà compra menjar ràpid.
–Avui dia tenim una alimentació menys saludable que abans.
–Molt menys saludable i carregada de conservants. Els iogurts que comprem ens duren quinze dies o tres setmanes i si algú es fa un iogurt a casa no durarà això. Tota aquesta sèrie de productes que es compren al supermercat de menjar ràpid, a part dels conservants, també va molt més carregat de grasses saturades que qualsevol plat que elaboréssim nosaltres mateixos.
–Si volguéssim adquirir hàbits alimentaris saludables hem de canviar d’estil de vida?
–Sí, va molt lligat, per això els americans mengen tan malament. Allà ja fa temps duen una vida frenètica. Aquí ara passa el mateix perquè no tenim el temps d’elaboració que sí disposàvem abans.
–Quina és la solució?
–Hi ha coses que es poden fer ràpides i que poden resultar molt saludables a la vegada. Una amanida per exemple. És un plat que es tarda molt poc elaborar-lo. La carn a la planxa es tarda un moment en preparar-la. Un plat de pasta bullida només es tarda un quart d’hora i el llegum igual. S’ha de reeducar a la gent en hàbits alimentaris.
–Com s'educa sobre alimentació?
–Ja hi ha escoles que introdueixen l’alimentació com una assignatura. Això és important perquè de l’alimentació se’n deriven moltes malalties que es corregeixen amb una dieta correcta.

Miquel Puig: “La vida a les colònies tèxtils era molt dura”

Les colònies tèxtils van marcar la societat i l’economia del Berguedà dels segles XIX i XX. Miquel Puig les defineix com un poble ubicat en tres o quatre hectàrees de terreny i propietat d’un amo. La família de Puig havia viscut a pagès des de sempre. El pas d’una societat agrícola cap una d’industrial va fer que moltes famílies, com la seva, deixessin les masies per anar a viure a una colònia industrial

-Com es vivia a les colònies?
-La vida era molt dura, però no trobàvem cap altra solució. Un dels motius pels quals es van fer les colònies és per tenir controlats als treballadors.
-Fins on arribava el control?
-Per exemple, algunes colònies tenien muralles, com la de Cal Pons. A les nou del vespre havies de ser a dins perquè tancaven els portals. El jovent volia saltar la muralla.
-Com us distrèieu?
-Durant l’època més dura de la dictadura només hi havia la diversió que et proporcionaves tu mateix. A partir dels anys seixanta podíem anar al cinema de Cal Marçal o el de Puig-reig.
-Les persones de les colònies teníeu ambicions o només aspiràveu a ser treballadors?
-No hi havia gaires possibilitats. El 90 per cent de la gent només pensava en ser treballadora. A l’únic que podíem aspirar a la llarga era a ser mecànics, per ser-ho havies d’anar a “la escuela complementaria”. Les noies anaven a “la escuela del hogar” a aprendre a ser mestresses de casa.
-Creies que les colònies durarien per sempre?
-Mai se’m va ocórrer que algun cop deixarien d’existir. Als anys seixanta encara arribava gent d’Andalusia. Però, quan Cal Marçal va deixar de funcionar ja vam veure que tot anava a la deriva.

Josep Agüera: "Les campanyes de prevenció viària serveixen de ben poc"

Aquest professor d’autoescola afirma que a la Catalunya Central hi ha molts accidents, però no tenim les carreteres més perilloses. Agüera assegura que els conductors de les nostres comarques “arrisquen” massa en la conducció.

–Com vol dir que arrisquem massa?
–Anem a una velocitat més alta de la que hauríem d’anar. Circulant per l’autopista, el conductor que va a 120 quilòmetres per hora es queda al darrera perquè tothom el passa, i això que aquesta és la velocitat màxima permesa.
–Quines són les principals causes d’accident a les nostres comarques?
–El 95% de les vegades és per culpa de les persones i dins d’aquest percentatge, la majoria d’ocasions, és per accés de velocitat o distraccions. Ara hi ha menys accidents, però el nombre de víctimes mortals és més elevat perquè amb aquestes velocitats és més fàcil morir.
–Les campanyes per prevenir els accidents tenen algun efecte?
–Les campanyes de prevenció viària serveixen de ben poc perquè només es fan un cop l’any. S’ha de formar en aquest tema a les escoles, en la família i als mitjans de comunicació. Per conscienciar s’ha de donar una formació millor, i això es notaria en tres generacions. Hem d’educar envers aquest tema des que la persona és un infant. Hem d’ensenyar als nens que l’escalextric i els videojocs no són l’exemple a seguir, sinó el contrari.
–L’única formació vial que rep una persona és quan es treu el carnet.
–Sí, i el carnet per punts vol combatre això. Els conductors normals no s’han de preocupar, però els reincidents hauran de fer un curs de reciclatge per posar-se al dia sobre seguretat vial. En aquest país no s’ensenya envers aquest tema. Quan una persona es treu el carnet sap unes normes, però no vol dir que tingui una cultura de la conducció o respecte pel trànsit.