Miquel Puig: “La vida a les colònies tèxtils era molt dura”
Les colònies tèxtils van marcar la societat i l’economia del Berguedà dels segles XIX i XX. Miquel Puig les defineix com un poble ubicat en tres o quatre hectàrees de terreny i propietat d’un amo. La família de Puig havia viscut a pagès des de sempre. El pas d’una societat agrícola cap una d’industrial va fer que moltes famílies, com la seva, deixessin les masies per anar a viure a una colònia industrial
-Com es vivia a les colònies?
-La vida era molt dura, però no trobàvem cap altra solució. Un dels motius pels quals es van fer les colònies és per tenir controlats als treballadors.
-Fins on arribava el control?
-Per exemple, algunes colònies tenien muralles, com la de Cal Pons. A les nou del vespre havies de ser a dins perquè tancaven els portals. El jovent volia saltar la muralla.
-Com us distrèieu?
-Durant l’època més dura de la dictadura només hi havia la diversió que et proporcionaves tu mateix. A partir dels anys seixanta podíem anar al cinema de Cal Marçal o el de Puig-reig.
-Les persones de les colònies teníeu ambicions o només aspiràveu a ser treballadors?
-No hi havia gaires possibilitats. El 90 per cent de la gent només pensava en ser treballadora. A l’únic que podíem aspirar a la llarga era a ser mecànics, per ser-ho havies d’anar a “la escuela complementaria”. Les noies anaven a “la escuela del hogar” a aprendre a ser mestresses de casa.
-Creies que les colònies durarien per sempre?
-Mai se’m va ocórrer que algun cop deixarien d’existir. Als anys seixanta encara arribava gent d’Andalusia. Però, quan Cal Marçal va deixar de funcionar ja vam veure que tot anava a la deriva.